nubes
  • Màx: 27°
  • Mín: 27°
27°

Els controvertits parcs

De vegades resulta positiu recapitular un poc sobre un tema per intentar aclarir-ho en la mesura que sigui possible. La intenció del Pacte de Progrés ha estat i és la creació d'un Parc Natural a la serra de Tramuntana, a aquest punt de partida, la Conselleria de Medi Ambient hi ha afegit la intenció de fer un Parc Natural a la serra de Llevant. Des de bon començament els responsables públics varen expressar la seva total voluntat que aquestes decisions es duguessin a terme des del consens, que no fos una imposició de l'administració sobre els afectats, com havia estat l'estil de l'anterior Govern. És a dir, el parc o parcs serien una realitat en la mesura que els propietaris, els pagesos i tots els agents que intervenen hi estiguessin d'acord. Així, per les raons que siguin i gràcies a una campanya d'intoxicació i de mentides compulsives, s'ha creat un ambient entre aquests agents totalment desfavorable als parcs. Per tant, hem arribat a una situació indesitjable, no es donen les condicions que s'havien marcat per fer parcs, però pel Govern autonòmic no es vol abandonar la pretensió ambiental. Hem quedat enrocats que diríem en bon mallorquí. Davant aquest fet, des d'alguns partits i sectors s'ha llançat una idea simple: ja que dins el territori dels àmbits d'actuació existeixen finques de titularitat pública per què no començam el parc per aquí i així donam una via per continuar el camí. La cosa és simple: si actualment això dels parcs crea uns recels, infundats, però recels al cap i a la fi, no és una opció ben raonable començar fent parc natural les finques públiques i si se vol alguna gran propietat privada, i d'aquesta manera iniciar el procés d'evaporació dels fantasmes? Certament, que la propietat d'una finca no és el criteri científic per determinar si ha de pertànyer o no a un parc, però és que allò que sí és un criteri expressat per la mateixa Conselleria és que hi hagi consens. El que no és admissible és que primer se reclami consens, i quan aquest somni esdevé malson absolut, ni se'n parli de consens i se mantengui la pretensió governamental amb una caparrudesa impròpia d'un polític hàbil. Quan des d'alguns components del Pacte de Progrés s'afirma que plantejar els parcs naturals limitats a les propietats públiques equival a oposar-se als parcs, allò que s'està fent és mantenir una posició essencialista. I les posicions essencialistes quan un és a l'oposició són molt brillants i llueixen força, però quan un és en el govern allò que poden fer és convertir-ho en un infern. Un pot estar convençut que el més recomanable socialment, econòmicament, culturalment, ecològicament, turísticament és que se declarin parc les serres, ara, si la majoria de la població no hi està d'acord alguna cosa falla. Ningú té la possessió de la veritat, i això alguna esquerra encara no ho ha acabat d'entendre. Sense el suport ciutadà les polítiques estan cridades a fracassar. Per tant, en tota aquesta qüestió dels parcs la feina és convèncer. I si alguns pensam que la millor manera de convèncer és a través de la visualització dels beneficis, és a dir, a través de la posada en marxa de parcs que comencin a funcionar, podem anar equivocats, però el que no ens sembla just és que se digui que ens hi oposam. Jugar a tot o res amb una majoria parlamentària tan precària és poc afortunat. Cercar el matís, anar fent camí, demostrar que això dels parcs és una cosa positiva, i des d'aquesta demostració anar cap a l'ampliació de l'àmbit del parc no pareix una possibilitat tan xereca. No és el que alguns voldrien, d'acord; però és que els polítics s'han de moure entre la utopia i el pragmatisme, i tan dolent és fer política només des del pragmatisme com fer-la només des de la utopia. No n'hi ha prou a tenir objectius, també els hem de saber fer realitat.

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.

Comenta

* Camps obligatoris