algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
19°

La pluja i la caverna

El dia en què he escrit aquest paper no m'he pogut estar de mirar el cel. Els núvols feien un poc de carina. No sabien si llagrimejar un poc o seguir caparrudament obtusos i closos. No sabien si degotar una mica de misericòrida, com la cera escàpola d'un encapirotat de divendres sant, en honor a Jaume Matas o si mantenir"se hostil a n'Antich, en Mayol i na Rosselló i no calmar la set dels pagesos de veritat, que seria més reconfortant que untar"los amb una petita subvenció via tercers. «Mira si plou, avui, justament, per fer la gràcia a en Jaumet nostre, que pren possessió a Madrid», no he pogut estar de dir"me.

No puc saber tampoc si demà, dissabte, (ahir per al lector) plourà i els tractors prendran les dreceres cap als porxos i els seus tripulants es posaran les catiusques i se n'aniran a cercar caragols, o amb carona mística, com la dels secs habitants de la terra alta, de les cigales i formigues Rusiñolianes, es plantaran davall la cortina de pluja, com al·lots contents. No això no ho faran; perquè els pagesos han tengut una escola dura i no exterioritzen sinó la impotència de veure que les coses no rutllen així com toca.

Jo crec que la pluja s'ha alineat amb la caverna. O millor dit, la caverna ha trobat en la manca de pluja aquell punt de ràbia, aquell revulsiu que no els ha sabut donar un líder natural, i ajuntar"se tots i fer una pregària de potadetes, totes elles ben democràtiques perquè vivim en un país ben lliure. Tan lliure que la gent, com el bestiar, es pot traginar per amunt i per avall, que tant li és que el duguin a una sarsuela, com davant el Consolat de la Mar, com a fer un arrossada bruta a Binicomprat. La manca de pluja, un argument ben entenedor per als ciutadans, car basta girar una mica els ulls vers l'entorn i observar que els sembrats no han medrat, que els ametlers fan cara de ca atupat, els ha servit per amagar altres reivindicacions.

Perquè m'he mirat l'anunci que han publicat damunt la premsa on fan constar els punts pels quals es manifesten i dels nou punts, n'hi ha un, el primer, que és genèric. El segon, fer"se càrrec de la sequera, entra dins una negociació que els convocants han defugit, un altre afecta el govern central, un altre, la promoció dels productes, que crec que s'està fent; el gruix fort el formen quatre punts que res tenen a veure amb l'agricultura, ni amb la pagesia, sinó més aviat amb la propietat de la terra. Poc els importa, sembla, si la Comunitat Europea retira la subvenció a la fruita seca, com han protestat els seus homòlegs catalans. Poc els importa si el govern central en té gens de culpa. Cal alçar banderes com a bubotes per fer por amb la por.

He vist, o així m'ho ha semblat, que entre els membres de l'associació de convocants hi ha associacions que monopolitzen el comerç de la garrofa. Aquests que tant estimen el camp! Conec gent que cada any du a vendre unes tones de garrofa. Mai no sap si li paguen el preu just. Em diuen que tenen la sensació que fan parts i quarts. Que n'hi ha que lliuren el gènere i el cobren al millor preu de la campanya. A principis de temporada, rarament hi ha un preu fixat, o almenys així ho diuen... Han de lliurar el gènere a les cegues! Tampoc no demanen, ni els importa esbrinar"ho als comerciants, si el gènere és robat. Cada any sent a dir que a tal banda han robat tants de sacs de garrofes, que a tal altra, lladres, les han collides a les males de davall els arbres. Jo, Sr. Conseller, li faig un prec en nom de tots aquests petits propietaris que tenen cura de la seva finca, que l'estimen i no la volen vendre ni urbanitzar, faci les gestions oportunes des del seu departament per saber quin és el preu orientatiu de la fruita seca abans de començar la temporada. Com a mínim aquesta gent que he dit tendrà la sensació de no tirar il·lusions a la mar.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris