cielo claro
  • Màx: 26°
  • Mín: 17°
22°

La por per oposició

L'altre dia em comentava una amiga meva que al seu pare li havien assegurat que amb el parc que el Govern projecta per a la Serra de Llevant, quan es jubilés, no podria retirar-se a una petita finca de la seva propitetat per dedicar-se a uns quants arbres fruiters i un parell d'animals que allí hi té. El pobre senyor, segons la seva filla, està tan atemorit que no para de repetir «Tota una vida de treball honrat perquè ara et robin la il·lusió de la teva vellesa. No hi ha dret!».

I, certament, no hi ha dret que hi hagi qui jugui amb la felicitat de les persones d'una manera tan poc responsable i que en cap cas s'ajusta a la realitat. Els projectes de parcs que es preveuen des del Govern de les Illes Balears per a les serres de Tramuntana i Llevant, si una cosa prioritzen, precisament, és la de poder mantenir l'activitat agrària tradicional d'aquestes zones. És més, la pròpia existència dels parcs està prevista com una via perquè els pagesos o els propietaris d'aquestes explotacions puguin tenir accés a tota una sèrie d'ajuts econòmics que els permetin el manteniment de l'agricultura i la ramaderia. La defensa del medi ambient, no té perquè oposar-se a l'activitat agrària, sinó que són en molts casos els propis pagesos els que amb les seves actuacions col·laboren al manteniment de la natura en bon estat i eviten altres activitats que sí podrien ser molt més pernicioses des del punt de vista ecològic.

Per tant, a què és deguda aquesta situació tan tensa que s'està donant a determinades contrades del camp illenc? Per què veim ressuscitar pràctiques que tenen els seus antecedents en comportaments caciquils que fan de la por la seva arma definitiva? A què ve dir que una mesura que impedirà l'especulació urbanística, la creació de nous camps de golf... és un atemptat contra les explotacions agràries? Què és el que es pretén realment anant contra aquests projectes de parcs? En aquest sentit, són significatives les actuacions de determinats col·lectius que lluny de defensar els interessos dels seus associats a través del diàleg i la negociació amb el Govern han triat la via de la confrontació sistemàtica. La qual cosa fa la impressió que més que la resolució dels problemes que plantegen, el que persegueixen és la desacreditació de l'actual majoria de progrés. Ja hi ha hagut qui ha arribat a qualificar el conjunt d'aquestes entitats com la vertadera oposició al Govern, precisament perquè amb actituds d'aquesta naturalesa difícilment es pot arribar a un acord constructiu entre les parts.

L'altra oposició, la parlamentària del PP, veu aquest espectacle des de la barrera, d'altres sembla que li fan la feina bruta des de fora. Ells, com no podria ser d'altra manera, en tenen prou de dir i repetir que el Govern no fa res, que s'haurien de preocupar més governar i deixar-se de disputes per defensar els interessos dels ciutadans d'aquesta terra. Tot plegat, realment, queda molt bé. Un repartiment de papers magnífic, podrien arribar a pensar les ments menys ingènues.

Però, davant tot això el que no pot fer el Govern és deixar d'assumir les seves responsabilitats i ser coherent amb el seu programa de govern. Tot això implica la capacitat de ser dialogant amb el conjunt dels ciutadans i les entitats que representen la societat civil balear, encara que això en alguns casos, com aquest, pugui ser molt difícil. Que estigui tranquil el pare de la meva amiga, que tota aquesta guarda de senyorots que el volen assustar no podran impedir que pugui continuar exaquellant els seus arbres i pasturant les seves ovelles.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris