algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
14°

Matas, la quota valenciana

Quan en aquest diari es va analitzar, per primera vegada, que el futur polític de Jaume Matas era probable que passàs per assumir «altes responsabilitats» a Madrid, ningú no s'ho va creure. Excepte en el PP, on més enllà del grup reduït que enrevoltava Matas ningú no vol el candidat perdedor com a líder. Els rumors sobre aquesta possibilitat entre els conservadors, i després en tot el món mediàtic, va arribar a ser de tanta intensitat que el mateix protagonista es va veure obligat a respondre públicament. Ho va fer asegurant que res ni ningú no el mouria del seu quasi destí de Moisès liderant el PP pel desert de l'oposició fins retornar al poder que els rojos li havien furtat. Ja es veu, la consistència de les promeses de segons quins polítics.

Una vegada sabut que Matas anava a Madrid a fer bona la gestió de Tocino al front del ministeri de les floretes, tothom s'ha afanyat a analitzar-ho en clau de quota de poder polític del PP balear dins l'espanyol. Però no és exactament així. Matas és a Madrid un peó del grup de pressió del president de la comunitat valenciana, Eduardo Zaplana, el seu valedor davant Aznar. Matas, com a president, sempre va subordinar l'estratègia del PP illenc, i de tot l'interès polític autòcton balear, als interessos del Levante mediterráneo del president valencià: intentaren fer-se amb Sa Nostra, afavoriren el desembarcament massiu d'interessos empresarials i econòmics valencians a Balears i dissenyaren una política cultural exactament igual a la de Zaplana: l'eliminació de tot el que fes olor de català. Matas, com ja va ser Piqué i com és Anna Birulés, no és més que una part de l'estratègia tendent a desmuntar els reals, potencials i imaginaris efectes negatius del poder català. En el seu cas, és la quota valenciana de Zaplana en tota l'estratègia. Evidentment tota l'operació té una lectura residual en clau balear perquè l'enfortiment polític de la comunitat Valenciana dins l'Espanya d'Aznar, i particularment de Zaplana dins el partit per a situar-se en bona posició per a la guerra post-Aznar, requereix d'aquesta subordinació. El Levante Mediterráneo español que s'està creant, liderat per Zaplana, afecta no només el món financer, l'empresarial, el cultural, el de transports, el turistic... sinó també d'altres aspectes que tenen a veure amb les altes tecnologies de la comunició que mouen centenars de milions de pessetes i que en els pròxims anys en mouran molts més. Territorialment el levante de Zaplana abasta el País Valencià, Balears i Múrcia, i s'aspira a convertir-ho en la zona de potencial de creixement econòmic més important d'Espanya sempre mirant, això sí, cap al centre. Cap a Madrid. I per aquí hi ha la vertadera clau. Aquest Levante Mediterráneo és el mur de contenció de l'«arc mediterrani», o conjunt d'interessos privats i públics de col·laboració conjunta entre Catalunya, País Valencià i Balears, liderats per la Barcelona «separatista», per mirar més cap a Europa que no cap al centre de la Península. En tota l'estratègia Matas no és més que el peó balear de Zaplana. Per ventura no és poca cosa, però tampoc no és més que això.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris