algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 14°
22°

Joan Mayol: una oportunitat perduda?

Poques vegades un responsable polític ha tirat per la borda bona part del seu crèdit en tan poc temps, com ho ha fet el conseller d'Agricultura, Joan Mayol. I ho ha fet amb una frivolitat que ha sorprès fins i tot als qui, des de la discrepància política, teníem una imatge d'ell molt associada a la problemàtica del sector primari i a les seves dificultats per sobreviure en una economica globalitzada. Lamentablement, tots ens hem equivocat amb Joan Mayol, tant els pagesos que confiaren en la seva gestió com els polítics que, des de posicionaments polítics diferents, havíem congriat certes esperances en la seva tasca.

Poques vegades m'ha costat tant haver de reconèixer una decepció personal i política com és ara la figura de Joan Mayol. I n'estic decebut, fonamentalment, perquè li falta sensibilitat envers un sector molt castigat, que necessita diàleg, capacitat de negociació i una actitud comprensiva davant les dificultats que amenacen de fer desaparèixer un sector estratègic per a la nostra comunitat.

Aquesta sensibilitat ja era necessària el passat mes de gener, quan era evident que la sequera començava a fer sentir els seus efectes i Joan Mayol es va estimar més mirar al cel, esperant a veure si plovia. Llavors era el moment de veure el conseller d'Agricultura trepitjar els sementers de cereals i farratges, compartint amb els pagesos l'angoixa de veure com les collites es poden perdre. Era hora d'estar allà on més falta feia, fent sentir als pagesos que no es trobaven sols. Però en Joan Mayol no va saber estar allà on més falta feia, com no ho havia sabut fer uns mesos abans, quan la primera crisi de la llet ja va deixar clar que el conseller de llarg pedigrí ecologista, preocupat pels ocells i les fotges, no connectava amb el sector que més i millor ha conservat el medi ambient en aquesta comunitat: els pagesos.

La penúltima decepció que Joan Mayol ens ha donat a tots els qui, un dia, confiàrem en ell, ha estat amb motiu de les calabruixades que, fa aproximadament un mes, assolaren horts sencers de la zona de sa Pobla i Muro, entre d'altres indrets. Encara és l'hora que el conseller hagi informat els ajuntaments afectats de les mesures que posaran en marxa per tal de pal·liar els efectes d'aquests desastres naturals. Nosaltres, en canvi, hem col·laborat activament amb la Conselleria a fi d'agilitar la recollida d'informació, però no hem rebut el mateix tractament per part del departament del senyor Mayol. Una qüestió de formes? No, més aviat una qüestió de sensibilitat, de poques ganes reals de fer bé la feina.

I per rematar la tasca, el senyor Mayol ara ens diu que el Govern de les Illes Balears destinarà 1.000 milions de pessetes en una «campanya de xoc» contra els efectes de la sequera. I aquí ja no es tracta d'un problema de sensibilitat, sinó de dir o no la veritat als pagesos. I el senyor Mayol no diu la veritat. Si volgués ésser sincer, diria que la meitat d'aquests 1.000 milions és una partida ja destinada a un conveni signat amb el govern de Madrid, per a obres de depuració d'aigües destinades al reg. No són, per tant, recursos extraordinaris per pal·liar els efectes de la sequera. Intentar fer-ho creure a una gent legítimament preocupada és l'enèsima prova del poc respecte que té el senyor Mayol pels pagesos i ramaders d'aquesta comunitat.

És evident, per tant, que Joan Mayol no és la persona que el camp mallorquí necessita per fer front a una situació delicada i que amenaça greument la supervivència, a curt termini, de molts de pagesos, engrunats entre les malifetes de la naturalesa i la ineptitud dels gestors públics. Joan Mayol no ha sabut «llegir» la situació del sector primari illenc ni ha sabut "o no ha volgut" ésser l'interlocutor vàlid per a una pagesia que necessita urgentment solucions ràpides i imaginatives. I el fracàs del senyor Mayol és, des de tots els punts de vista, una pèssima notícia per a tots els qui estimam el camp illenc i compartim les seves angoixes.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris