algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 11°
11°

Amistat i dissidència

Les dictadures, finalment, s'assemblen. Els dictadors, tots, comencen eliminant qualsevol obstacle, i acaben atemorint la població per prevenir-los. A Franco li va anar molt bé l'accident mai no aclarit del general Sanjurjo, i Castro va veure desaparèixer un rival carismàtic quan l'avió de Camilo Cienfuegos va caure al Carib en circumstàncies sospitoses. Molts de cubans troben curiós que s'hagi pogut trobar el Titànic i no l'avió de Cienfiegos, que deu ser a molt poca profunditat. Possiblement va ser metrellat per un caça castrista, i per això val més no trobar-lo. Tret del seu germà Raúl, que controla les forces armades, ja no queda cap revolucionari de prestigi al costat de Fidel. El que més ombra li podia arribar a fer, el general Ochoa, després de la seva campanya brillant a Angola, va ser elegit com a cap de turc quan es va fer necessari desmantellar tot l'aparell (bàsicament tràfic de drogues) que el govern tutelava per ingressar divises. El general va ser condemnat a mort en un judici difícil d'entendre des de fora, i afusellat. El seu amic Norberto Fuentes, a «Dulces guerreros cubanos» /Seix Barral), explica en clau de dissidència política (oberturisme, perestroika) allò que es va voler presentar, simplement, con una qüestió de delinqüència comuna. En aquest procés també va caure un altre històric, Toni de Laguardia, que era el cap de les clavegueres financeres del règim; el seu gendre, Jorge Massetti, conta a «El furor del delirio» (Tusquets) com les operacions encobertes poden arribar a ser criminals, (l'estat espanyol no pot tirar la primera pedra, però ha sortit amb més dignitat i menys sang d'un problema similar). Algun altre «amic» dissident va salvar la pell: és el cas de Tomás Gutiérrez Munoyo, que només va ser condemnat a trenta anys de presó (i afortunadament alliberat per pressions de Felipe gonzález). Els altres supervivents del Granma (el iot que va dur els revolucionaris a Cuba per començar la guerrilla) han perdut tota rellevància política, però tenen la compensació d'alts càrrecs en empreses públiques i altres negocis. És el cas del negrito Almeida (l'únic negre important de la revolució) o de Ramiro Valdés (cap de Copextel, on també ocupa un càrrec alt el nostre paisà Tomeu Sancho). Ramiro Valdés viu en un xalet immens a la luxosa urbanització Marina Hemingway, on tothom té el iot davant ca seva.

Amb aquests antecedents, un policia a cada cantó, un confident a cada edifici i un control absolut en el lloc de feina, és fàcil entendre que la dissidència no vagi mai més enllà de la reserva mental. I qualsevol opinió queda supeditada a la supervivència individual. L'egoisme que secreten, aquest és el pitjor mal de les dictadures. L'humor llatí, però, supera totes les adversitats i ara, per l'Havana, circula un acudit punyent: Un avió cau en terra de caníbals i aquests es mengen els passatgers de les distintes nacionalitats que hi viatjaven; quan arriben als cubans, aquests demanen fer mes preguntes al cap de la tribu i aquest hi accedeix. Les preguntes són: «Aquí teniu Partit Comunista?», «Aquí teniu Assemblea Popular?», «Aquí teniu un Comandant en Cap?». Davant la resposta negativa del cap de la tribu, els cubans exclamen: «Si és així, com és que teniu tanta fam?».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris