algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 11°
11°

El nostre Gran Germà

Fa uns mesos recorr Europa una nova moda, que com un fantasma sorgit de qualsevol pel·lícula de por, travessa portes, finestres i fronteres.
Des que a Holanda s'iniciàs la moda del xafardeix multimèdia, amb un programa anomenat The Big Brother, el mal vici s'ha estès com una taca d'oli i a hores d'ara ja ha arribat a Espanya. Ells, els espanyols, han anomenat el xou com a El Gran Hermano i consisteix a tenir a deu actors (o aspirants a esdevenir-ho) engabiats durant tres mesos dins un habitatge rodejat i farcit de càmeres i micròfons que constantment mostren al curiós televident la vida (incloses totes les intimitats) que hi fan allà els deu elegits-elegides. Res a dir. Només que no es pensin que han inventat la pólvora, aquests espietes de pa amb fonteta.

A les Illes Balears, aquesta terra precursora en la destrucció del territori i molt donada a experiments tecnològics, fa anys que ho havíem inventat.

Nosaltres teníem el nostre propi Gran Germà, però aquest era de veres. Tant que ni ho sabíem.

El nostre gran germà aspirava al control absolut de la societat. Desviava els faxos d'alguna gent per saber-ne la informació que emetien, interceptava el correu electrònic del personal per conèixer-ne els seus plans, intentava silenciar els mitjans de comunicació no addictes al seu règim, tenia per objectiu el control total de la societat, intentava liquidar qualsevol tipus d'autoorganització d'aquesta, pretenia expropiar uns repetidors de televisió, en nom del servei públic, tot i que més tard, sabérem quins eren els seus vertaders plans: privatitzar-los per després donant-los a «amics» fidels al seu dictat.

El gran germà nostrat era un tipus autosuficient i segur de si mateix, capaç d'exercir tant les funcions de germà gran, com les de gran padrinno («ja ens trobarem»), però va cometre la greu equivocació de pensar que tots érem uns grans «primos».

En definitiva, que per a Bigs Brothers de veritat, que s'apartin programes xorres de televisió i somnis il·lusos d'orwelians, on hi hagi el nostre gran germà que no ens vénguin amb comèdies.

I amb aquestes, que arriba Aznar (a qui, la veritat, li desconeixíem aquest finíssim sentit de l'humor i potent capacitat irònica) i posa de ministre de Medi Ambient "mig ambient pels amics (de l'afortunat)" a un dels representants d'aquell tarannà i d'aquella manera de fer que ha fet possible que als diccionaris de tot el món hi hagi una referència a les Balears: el terme «balearització».

De totes maneres, res no ens ha d'estranyar, sobretot si no ens sorprèn que aquesta altra espècie de grans germans, que compten entre les seves ocupacions la de reprimir les protestes de sindicats i treballadors, desfilin a la manifestació-processó del Primer de Maig, sense que els representants dels sindicats majoritaris ni s'immutin. Han quedat enrere els temps en què hi havia polis a la mani, però anaven d'uniforme (de quin sindicat són aquells de marró?).

S'ha de reconèixer que la ironia és insuperable.
Però jo l'hauria fet ministre de noves tecnologies.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris