algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 14°
14°

Senador de coalició, adéu siau

L'illa de Menorca "vull dir la majoria aclaparadora dels votants" va fer senador el senyor Josep Seguí Díaz. El senyor Seguí es va presentar, electoralment parlant, com un candidat d'una coalició de partits, creada ex novo per a les generals del 12 de març i formada entre el Patit Popular i Independents de Menorca (INME). Ara, uns pocs mesos després de sortir electe i a les poques setmanes de la constitució de les cambres estatals, resulta que Menorca ha perdut el senador de coalició pel qual havia expressament optat de forma preferent i, de cop i volta, s'ha trobat un senador del PP. No sé si s'escauria que parafrasegéssim allò de «España se acostó monárquica y se ha levantado republicana», però podríem exclamar: «El senador nasqué de centre i el batejaren de dretes». Potser no n'hi ha pas per tant, però, ben mirat, cal admetre que Menorca va enviar a Madrid un perfil electoral de senador i, a l'hora de la veritat, i amb procediments unilaterals, sense que ningú no hagi patit pels votants, hi ha arribat un senador del PP. Pura i simple. En efecte, hi ha una distància electoral entre la condició que el senyor Seguí volgué, insistentment, declarar durant la campanya i el que, al capdavall i amb l'acta a la butxaca, ha fet després. Ni més ni manco que fer saltar pels aires la condició de candidat de consens entre centristes i conservadors "digueren ells", per quedar-se amb la condició, pelada i sense matisos, de candidat del PP.

Ja sé que tot d'una algú voldrà replicar que, durant la campanya, s'havia advertit que, en cas de demostrar-se que els interessos de Menorca es defensen millor entrant en el grup parlamentari del PP, aquesta possibilitat es duria a terme. Molt bé. Fou literalment així que es digué. Però aquestes paraules cauen per terra només de pensar que l'ingrés en el grup Popular s'ha fet abans d'endegar la tasca legislativa, molt abans que el senador obrís boca. Per tant, aquella advertència prèvia permet de pensar que, al capdavall, la intenció d'adscriure el senyor Seguí en el grup Popular ha estat una finalitat que sempre, des del primer moment, niava en l'estratègia secreta del PP. Em fa l'efecte que aquest partit s'ha servit dels independents per tal d'evitar una eventual sagnia de vots que li fessin perdre la majoria: una eventualitat força temuda després del correctiu del passat juny. Era la lliçó de les autonòmiques i municipals, i, és clar, volgueren impedir-ho, no fos cosa que ho perdessin tot. L'acta de senador era, a Menorca, el darrer baluard de poder que els quedava.

La manca de voluntat envers la coalició és palesa quan sabem "com s'ha sabut ara" que el PP va oferir als independents el nom del senyor Seguí sense revelar que es tractava d'un home que pertanyia a les seves files. De fet, els independents, que negociaren la coalició creient que era el perfil ideal de candidat sense militàncies prèvies, s'assabentaren a posteriori que posseïa carnet del PP. Això va produir, per exemple, que el nucli d'INME de Ferreries no enganxés cap cartell en el poble i que no assistís a l'acte electoral en què el senyor Seguí va comparèixer davant els votants d'aquesta població. El disgust "m'asseguren" va ser formidable.

Diran el que voldran. Apedaçaran l'entrada en el grup Popular amb la retòrica que tindran a mà, però allò inqüestionable és que, abandonada la condició de senador de coalició, el senyor Seguí ha admès de fer complir la ferrenya disciplina parlamentària d'un grup distint al seu origen electoral. Ja no serà lliure per defensar els interessos de la coalició ni els interessos de Menorca. No, si aquests no coincideixen amb els interessos de la política general del PP. Mentrestant, INME escolta, calla i tolera. Bada la boca al vent. INME no és que no sigui una veritable formació de centre, és que sembla un innocent panell en el centre del vent.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris