algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 14°
22°

El milió i mig d'alemanys

Aquest diari publicava ahir una d'aquelles notícies que deixa tothom, que ho llegeix, preocupat. Amb raó: un milió i mig dels turistes alemanys que visiten habitualment Balears pretén adquirir una residència i eixamplar, així, la ja nombrosíssima colònia (entre 50.000 i 80.000, segons les fonts sempre imprecises) que passen a les Illes més de la meitat de l'any sense pagar imposts a pesar que consumeixen recursos i utilitzen serveis. Per altra banda, la interessant informació de Pep Minuesa ens il·lustrava sobre un altre fet important: una tercera part de les transaccions immobiliàries que es produeixen a les Balears està protagonitzada per alemanys i, manco, britànics. Aquesta darrera dada, a banda del que té de preocupant per a l'administració pública, ja que sembla que bona part estan fetes de forma opaca a la Hisenda de tots, és bastant rellevant sobre fins a quin punt la bogeria actual del mercat immobiliari està en mans d'aquests inversors. Dit a la inversa: si aquesta pressió s'aturàs de cop (com alguns diuen que passarà quan entri en vigor la moneda física Euro, el 2002, i presumptament s'acabi la gran allau de doblers negres) els negocis immobiliaris de les Illes caurien directament un 33%: un crack econòmic de brutal magnitud. És això el que passarà? N'hi ha que ho pensen i, també, n'hi ha que ho desitgen. Però no pareix que sigui molt realista.

Si se'ns digués que un milió i mig de peninsulars voldrien tenir residència a Balears, sabríem que estaven expressant un desig que no es convertirà en realitat a no ser en una proporció ínfima. Però si es tracta dels poderosos alemanys, podem suposar que almanco una part considerable té la decisió presa i el poder adquisitiu necessari per posar-la en pràctica. Això que les inversions immobiliàries es fonamenten en els doblers negres per ventura és vera en part, però com que no és imaginable que tots disposin de doblers negres el més probable és que encara que només sigui una part petita, efectivament n'hi hagi milers que compraran. Per ventura només serà un 10%, o un 5%, o un 2%... però és que parlam d'1'5 milions que ho voldrien fer. O sigui, en els pròxims mesos o anys entre 30.000 i 150.000 alemanys és bastant probable que adquireixin residència. La qual cosa vol dir, pel cap baix, que el nombre d'aquests residents de mig any d'ara mateix fàcilment es duplicarà a curt termini. Això significarà, i deixant al marge les qüestions sentimentals i culturals, que els preus dels habitatges per tot Mallorca seguiran creixent molt. Potser no tant com ara però amb increments que, encara més que actualment, els allunyaran totalment de la capacitat de compra de la immensa majoria de residents oficials. Per altra banda, significarà que proliferaran molt més els actuals cotxes estrangers (quan n'hi ha ara mateix: 15.000, 20.000...) que transiten com els dóna la gana sense que els afectin les normes perquè no pagen les multes; o, clar, que aquesta colònia durà els seus visitants (o llogaters il·legals) en quantitats indeterminables, la qual cosa multiplicarà els efectes negatius sense cap contrapartida. Davant aquest fenomen, que el PP va dir que era el seu objectiu (discurs d'investidura de Cañellas, 1991) l'actual majoria governamental no té resposta, a no ser demanar paciència. Paciència, o resignació? Ens ho haurien d'aclarir.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris