algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 13°
13°

Un Sant Jordi més digital

Una de les novetats més importants de la Diada del Llibre d'enguany, més enllà de la coincidència amb el Diumenge de Pasqua, ha estat la presència real i explícita d'Internet i les tecnologies digitals en l'àmbit del llibre. Aquesta presència ha quedat palesa de variades formes: des dels comentaris de sorpresa al primer èxit de massa d'un llibre digital, Riding the Bullet d'Stephen King, fins a les confessions públiques i notòries dels principals autors catalans sobre les seves particulars relacions amb Internet, tot això sense oblidar les expectatives generades a l'entorn de les possibilitats de publicació de llibres a la carta, basades també en les tecnologies digitals. Tot plegat, no són altra cosa que forts indicis que la indústria editorial va assumint, a poc a poc, la imminència dels canvis que aquestes tecnologies acabaran per imposar a la seva estructura productiva.

Tal vegada, la cosa més espectacular sigui l'èxit del relat curt d'Stephen King. En quaranta-vuit hores, més de mig milió de persones varen pagar les cinc-centes pessetes que donaven dret a descarregar la història curta escrita per l'autor de best-sellers, convertit ara també en autor de best-sellers electrònics. De fet, encara hi ha fortes discussions sobre si l'èxit és degut a la novetat del format o a l'interès associat al nom de l'autor. Tot plegat, hi ha estudis, estadístiques mai no en falten, que indiquen que només un vint per cent dels que han pagat pel llibre electrònic l'han llegit, cosa que no deu desentonar gaire amb el que passa amb molts de llibres de paper: una cosa és comprar-ne un i l'altra, ben diferent, és llegir-lo.

En qualsevol cas l'èxit de l'experiment de King ha fet mirar d'una altra manera el futur dels llibres en format electrònic i ha obert un nou camí d'esperances per a aquests autors inèdits, més de vint-i-tres milions només als Estats Units, que encara esperen una oportunitat per veure la seva obra publicada, encara que només sigui en forma de llibre digital accessible des d'Internet. Tanmateix cal no oblidar que, transportada aquí, la popularització del llibre electrònic ha de significar un augment notable de llibres en català disponibles, una vegada alliberats del filtre econòmic que imposen les editorials i les servituds dels processos industrials associats als llibres de paper.

Per altra banda, aquests processos industrials es veuen complementats amb l'aparició dels sistemes de publicació de llibres a la carta, és a dir, de sistemes que permeten en poca estona fabricar un llibre com els de sempre: pàgines impreses per les dues cares i enquadernats, als quals es pot afegir un toc de personalització. Està clar que aquesta forma de publicació té nombrosos avantatges ja que els originals es guarden en forma de bits i només cal imprimir els que es demanin per part dels clients, amb tot l'estalvi que suposa d'emmagatzament i transport. Per altra banda, el transport de bits és instantani i hom pot tenir el llibre al cap de pocs minuts d'haver-lo demanat, tot això sense tenir en compte que aquesta tecnologia permetria l'existència de llibres amb només una dotzena d'exemplars a un cost raonable.

Per consegüent, cal demanar-se per què no és ja normal l'ús d'aquestes tecnologies i d'aquests nous formats. I no cal anar gaire enfora per trobar una resposta contundent: tot el secret està en què encara no han acabat de trobar un sistema segur que permeti garantir el cobrament del que són la part important del negoci, és a dir dels sacrosants drets de còpia, tot sovint emmascarats amb el nom de drets d'autor. Està clar que les editorials clàssiques tenen un problema delicat per resoldre i que faran bé de trobar-li solucions quant abans ja que, si l'experiència de King comença a ser emulada per altres autors, es poden veure ben desplaçats del seu mercat natural. Aquest és un fet que també haurien d'entendre els escriptors d'èxit: els llibres de paper ja fa estona que han deixat de ser l'únic mitjà per donar a conèixer la seva obra creativa i, a més, viure'n. De les nombroses entrevistes que he llegit aquí i allà no se'n desprèn que s'ho hagin començat a ensumar. En aquest punt, cal recordar la clarividència de les autoritats vaticanes respecte de la impremta ja que no van tenir gaire dubtes per excomunicar Luter, que havia emprat aquesta nova tecnologia per dir-hi perillosament la seva.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris