algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 12°
12°

Cinc homes parlant

No li deim «en Pere Banyeta», sinó «en Pere de na Banyeta», perquè el malnom és el de la dona, na Joana. Ell és originari d'Artà, però s'establí en el meu poble en casar-se, i no ha tengut necessitat de moure's per guanyar-se el nostre pa de cada dia. Va fer de picapedrer fins fa poc, que es va jubilar, i ara els metges li diuen que ha de caminar una estona cada dia. Com a tothom, d'altra banda. I és quan comença la volteta d'avui que ens topam, i un servidor deix reposar una estona les estisores de podar. Diríem que a na Joana i en Pere la vida els ha castigat severament en més d'una ocasió, arribant fins a esqueixar-los amb la mort d'un fill gran. Però no és gent donada a lamentar-se, sinó a fer per la vida, a mirar com més lluny millor. I és d'això, de la volteta diària, dels metges i els seus consells, que parlàvem en un sant horabaixa submergit en la primavera estival, quan tres treballadors marroquins ens escometen i ens pregunten si hi ha cases buides al poble, per llogar-ne una. Treballen al camp, en el poble de més prop. Es conformarien amb una casa a fora vila, just que hi hagués una cisterna. I electricitat. En Pere s'interessa per la vida en el Marroc. Ells els diuen que s'hi viu bé. No els podem ajudar en l'assumpte de la casa. Quan se n'han anat, en Pere admira la dignitat dels tres immigrants: «Ja se veu, que no s'hi viu bé, en es seu país: si no, no vendrien a cercar feina aquí. Però no han volgut desjectar sa seva nació». Servidor sentia una espècie d'orgull humil, de dia feiner, per haver fet part d'un grup de cinc homes que han compartit una estona de llum amb la més absoluta normalitat. Qualsevol dels cinc hauríem pogut tenir prejudicis, hauríem pogut mostrar algun canyís de racisme, de xenofòbia, de simple menyspreu. L'agressivitat no tan sols es manifesta físicament. Però hem estat cinc homes parlant dels seus problemes més immediats, res més que això. El Pere de na Banyeta degué tenir una sensació feta dels mateixos materials, perquè al cap d'una estona afegí: «Pareix mentida: n'hi ha molts que no veuen que aquests homes són com tu i com jo, i que vénen aquí perquè nercessiten guanyar un duro per enviar a ses seves famílies. No vénen ell per gust ni per emprenyar. Sobretot: qui no té un padrí, que se'n va haver d'anar a Amèrica? En lloc d'agrair que no havíem estat tan bé des que el món és món, no en tenim mai a bastament i en aquests pobres homos els escatimam es jornal»... Bé, en Pere de na Banyeta segueix la seva volta. I això és tot.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris