algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
23°

Caperutxes i Fira d'Abril

Havent acabat la festa de les caperutxes, ens disposam a entrar en la setmana de la festa del finito. D'entrada són dos esdeveniments socials i culturals que no pareixen tenir massa relació. Però si es grata una mica es veu que sí, que en tenen. Una mica almanco, quant a compartir origen. És curiós comprovar com això que en deim «cultura popular» i que per tanta gent passa per ser un dels elements identitaris fonamentals, i que cal guardar de pernicioses contaminacions externes, en realitat molt sovint té un origen forà.

Tothom recorda, i enguany no serà una excepció, les veus que s'alcen contra la Fira d'Abril perquè, diuen, és una manifestació forana, implantada, sense tradició i estranya a la identiat mallorquina o balear. També fa un parell d'anys hi hagué una certa polèmica a algun poble mallorquí deguda als cants de saetes a les processons perquè, a ulls dels crítics, això era poc manco que pervertir amb un element forà una solemne tradició de la identitat. Fixem l'atenció en les processons. Avui en dia hi pot haver algunes veus aïllades que en alguns llocs critiquen el cant de saetes, però ningú no critica l'estètica de les processons, les caperutxes i els altres elements. Tothom ho considera com una manifestació pròpia. Però no és així. Almanco quant al seu origen. Perquè resulta que és una tradició importada, ai, de Sevilla. Efectivament, encara no fa un segle això de les processons era una cosa molt diferent al que és avui dia. N'hi havia moltes més que ara, però no concentrades en la setmana anomenada «santa», sinó que se celebraven al llarg de l'any, i cada parròquia solia tenir la seva. Cap a l'any 1902 un grapat de senyors mallorquins que viatjaren a Sevilla, tornaren enlluernats per aquelles processons i decidiren implantar, amb el suport eclesiàstic i oficial, l'estètica andalusa a les processons mallorquines. Tant d'èxit va tenir l'empelt que avui en dia pocs són els que saben que tota l'escenografia processional és d'origen andalús.

Vol dir això que amb la fira d'abril passarà el mateix? No necessàriament. Però tampoc no és descartable. De fet, un dels que més en saben, d'aquestes coses de cultura popular, el catedràtic de la UIB Joan Miralles, explicava en una entrevista de l'any 1996 que moltes de les tradicions que es donen com a mostra d'identitat mallorquina tenen origen forà. Posava com a exemple més clar la mallorquiníssima sobrassada, l'origen de la qal és sicilià. I referint-se a la Fira d'Abril i al ball de sevillanes deia que no era descartable que en un futur, si continua havent-hi tants de milers de mallorquins que la celebren, es convertesqui en una festa tradicional mallorquina: «Per què no? Si el poble s'estima més ballar sevillanes que boleros, qui ho pot aturar». I és que en el fons això de les tradicions és una pura qüestió de temps: l'estètica processional ja és mallorquina perquè fa 98 anys que ho celebram així. La Fira ho acabarà essent igual al seu temps.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris