cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
19°

La brandànica nau errant

Fa poc, es va exposar a Palma la darrera pedra, per ara, d'una passarel·la cultural que s'estén, en l'espai, des d'Irlanda fins a Mallorca; en el patrimoni col·lectiu, des de la cultura celta fins a la catalana; i, en el temps, des del segle VI fins a l'actualitat. El material que inspirà l'artista, Magdalena Enseñat, és l'obra Els camins del paradís perdut publicat per Llorenç Riber l'any 1920 i, més específicament, una de les dues llegendes que hi aplega, Les meravelloses navegacions de Sant Brendan i els seus monjos. Riber, per la seva banda, s'havia inspirat en una versió veneciana de 1896 d'un relat, la Navigatio Sancti Brendani Abbatis, molt conegut durant tota l'Edat Mitjana a partir de nombrosos manuscrits, molts dels quals han sobreviscut. El viatge objecte del relat en qüestió s'arrela tant en la cultura monàstica medieval com en la tradició oral i la mitologia celta d'èpoques anteriors, precristianes. El paradís dels celtes se situava dins una cova, sota un turó, davall un llac, o lluny, allèn del mar, i és molt freqüent a la narrativa irlandesa antiga el tema del viatge o la incursió a Ultramon. Va facilitar l'adaptació del tema a la cultura cristiana la convivència dels nous sacerdots i monjos amb l'antic orde de savis i profetes celtes. A les versions més evolucionades, l'element cristià es converteix en tret dominant i gran part del contingut es deriva de fonts eclesiàstiques més que tradicionals.

Aquesta evolució es culmina en la llegenda de Sant Brendan que apareix a la Navigatio Sancti Brendani Abbatis, el Viatge de l'abat Sant Brendan, relat en què el protagonista parteix a cercar la «Terra de promissió dels Sants». La història va fascinar tot el món occidental de l'època, va ser incorporada a gairebé totes les llengües vulgars, i destaca com «la principal contribució singular d'Irlanda a la gran literatura de l'Europa medieval». Malgrat aquesta fama, la història no va arribar a la cultura catalana fins que Llorenç Riber en va fer la seva versió. Com diu el mateix Riber al pròleg: «Tardanament jo don solta a la brandànica nau errant, per la mar de Roger de Llúria». Tot i l'interès de Llorenç Riber per omplir aquest buit que patia la cultura catalana no són massa coneguts, ara i aquí, ni aquesta història meravellosa ni aquest sant irlandès, tot i ser un personatge real que va viure entre els segles V i VI. Però és innegable que el viatge de Sant Brendan va aportar al món un relat meravellós que, al llarg dels segles, no ha perdut la fascinació, no només per als habitants de la seva illa d'origen sinó també per a moltes persones d'altres terres: la llegenda sobreviu i encara dóna fruits, els més recents durant el darrer quart de segle.

L'any 1976, el navegant professional Tim Severin va voler posar a prova la teoria segons la qual el viatge de Sant Brendan no era una pura fantasia llegendària sinó que corresponia a un itinerari real, amb referències geogràfiques exactes, i que també era factible que els monjos irlandesos haguessin arribat al continent americà, amb una barqueta de fusta i cuir, mil anys abans de Cristòfor Colom. Severin va demostrar que, efectivament, era possible arribar a Amèrica seguint l'itinerari suposadament imaginari de Brendan i els seus monjos, i amb un curragh, «sempre que la tripulació sigui bona», com li va dir un vell pescador. No diré que va demostrar que hi varen arribar realment, atès que l'única prova d'això seria el descobriment d'alguna resta, tangible i genuïna, de la presència irlandesa, cosa molt poc probable a aquestes altures.

A un àmbit molt distint pertany la suite orquestral El viatge del Brendan que va compondre Shaun Davey l'any 1980. Davey no s'inspirà directament en la Navigatio sinó en el llibre publicat per Tim Severin sobre el seu viatge. Així com Severin descriu diversos punts de trobada entre les cultures moderna i medieval, Davey troba punts d'encontre entre formes musicals tradicionals i contemporànies. Per representar l'embarcació va triar la gaita irlandesa, o uilleann, un instrument que no es troba freqüentment en un esquema orquestral. D'aquí l'originalitat d'aquesta composició inspirada, encara que indirectament, en el viatge de Sant Brendan.

Un tercer llegat modern del viatge són els catorze quadres de Magdalena Enseñat, un punt de trobada entre dues cultures llunyanes: distants en el temps "les separen, precisament, catorze segles" i en l'espai "d'una illa a la perifèria d'Europa a una illa a la perifèria del Mediterrani; i la plasmació, en el llenguatge universal de l'art visual, d'una llegenda que va néixer a la tradició oral en gaèlic, la llengua d'Irlanda; que va passar a la tradició escrita en llatí i, d'aquí, a moltes altres llengües del món; i que va arribar a la llengua catalana de Mallorca de la mà de Llorenç Riber.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris