cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

Singularitats

Cada mes o dos, l'amic Llorenç Capellà em dóna un guster i escriu un article vers els personatges singulars de Ciutat de fa una quarantena d'anys. Com és ara en Nicolau «Marieta», en «Ressio», amb més arroves que un porc matancer, na Bel «Rollet», en «Cotorroto Loco», gavardinota mostosa, barbonet a lo boc, ulls molt clars tot mirant pertot i enlloc, envoltant l'Escola de Comerç i que es masturbava quan veia passar les ninetes de «La Normal», en «Lázaro», que venia pipes de gira"sol davant l'Institut Ramon Llull i tossia sense aturar, venia més esputs que pipes, ell... De tot aquest personal ciutadà el cronista Llorenç en fa de tard en àdhuc una bona amanida en forma d'article, que he de confessar que em resulta de gratificant lectura. Aquell personal era singular, per a bé o per a mal, que d'això no en parlam avui. La veritat de ver, és que ells, tots ells, conformaven la randa de la nostra existència jovençana, tant és així que, encara ara, en Llorenç i jo i molta més gent de la nostra quinta, els recorda de manera clara, precisa, en tenim una imatge exacta del seu posat i fesomia personal dins el dipòsit de la memòria. En canvi de les persones, diguem"ne normals, adéu foto. Quines coses, eh?

És per això que avui, plagiant descaradament la idea original d'en Llorenç, em decidesc a contar"vos també les singularitats de la meva benvolguda vila de Sineu, totes no, perquè seria massa llarg, però un bon parell, sí. Començar, bono ho faré una mica a «bulto», en Joan «Monito» per exemple, petitonet, grassonetxo, cap de bolla de billar, que quan a la taverna de la Plaça qualcú li escometia: «Jo en tenc un de verderol/ saps que hi saps que va de bo/ es passeja pes carrer/ tant si plou com si fa sol», ell, rabent, afuat com punta d'agulla, tot d'una responia: «Jo en tenc un de buscaret/ saps que hi saps que va de bo/ es passeja pes carrer/ tant si fa sol com si fa fred». I reia. En «Xixili», el maquinista del cinema, que no era el «Paradiso», però s'hi acostava, escopit al Peter Lorre, tu, l'actor sovint cretí, ulls rodons, mirada lasciva..., el foradet que havia fet a la sotilada de fusta dels vestuaris de les artistes de «varietés», per espiar"les quan es canviaven de vestit... En Toni «Capsibo», estimat per tothom, captaire de l'Hospici, escolà suplent, accidental, que se sabia de cor la missa en llatí, i el santoral a l'indret, a l'inrevés i saltejat. El record sobretot a la «manxa» de l'orgue de la parròquia, xin"xan, xin"xena, i nosaltres, el «cor mixt» cantant allò de: «De rodillas Señor ante el sagrario...» etc. En Ramon «Roi», potser l'exponent de persona més bèstia que he conegut mai, a la taverna, rompent"se ampolles de cava amb el cap per una copa de cassalla... En «Panxeta», que deia que allò seu no era una panxa, era un cementiri de porcelles rostides... I per finalitzar avui, no per manca de material humà, si no perquè l'espai permès s'acaba, na Maria «Brondera», endevinadora de moltes coses, però sobretot del temps, una mena de l'Alfred Rodríguez Picó a la sineurera. La record el dia del funeral del seu germà, que estaven barallats a matar per coses d'interessos, somera i carretonet, vestida de vermell encès tota ella, passejant"se pels carrers del poble cantant tota revetlera: «Heu de menjar i heu de beure/ tanmateix vos morireu/, i els doblers que tendreu/ ja no els tornareu veure». Ella també morí fa uns anys. I descansen ambdós, germà i germana, a la tomba número 13 del cementiri de la vila de Sineu. El que la vida separà, la mort ho tornà a ajuntar. Ara descansen un al costat de l'altra, per a tota l'eternitat. Que la benevolència dels déus els hagi afavorit. I afegir que, si voleu ampliar informació dels personatges singulars sineuers, ho podeu fer mitjançant el meu llibre «Albellons de la memòria», Editorial Moll, Col·lecció Tomir, any 1999, que si no em faig propaganda jo no me'n fa ningú. Perdonin la sinceritat i gràcies per l'atenció.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris