algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
23°

La convenient o necessària escriguera

'Escriguera', un mot definit a l'Alcover Moll com «ganes d'escriure», no figura al de l'Institut d'Estudis Catalans ni tampoc a l'Etimològic i Complementari de Joan Coromines; tanmateix, sembla una paraula prou útil, prou funcional, i digna de figurar"hi. Designa un fet o una circumstància que té la seva importància. Perquè, entre altres coses, tenir alguna cosa per a dir o manifestar o mostrar, o no tenir"la, condiciona a bastament la qualitat de l'escriptura que sigui practicable.

El parer de qui confegeix aquestes retxes o aquests sintagmes és que no hi ha escriptura vàlida sense escriguera que l'hagi precedit. Bona prova d'això és la inanitat de tants d'exercicis d'estil, en els quals sembla que l'escriptor s'ha posat en marxa sols per a fer jocs malabars o treballs d'orfebreria amb els enfilalls de paraules, o la insubstancialitat de molts d'articles de premsa, en els quals es fa evident (o es palesa) que l'autor ha complert amb un deure d'ofici imperiós però sense tenir gaire que dir, sense tenir cap tema mínimament substancial que tractar o exposar.

Per descomptat, hi ha escriptors prou coneguts que sostenen que la força del seu ofici és tal que, en posar"se davant el full en blanc (o la pantalla en blanc), inexorablement acaba per sortir"los un text que mereix tots els respectes, un rar o peculiar producte de la seva habilitat. Per a aquests escriptors, el pensament, les idees, vendrien després d'haver"se posat a escriure. La verbositat "o la verborrea", doncs, acabaria per produir sentit per si mateixa. Conjuminar mots bells o rars, subjectant"los a regularitats mètriques, acabaria per produir bellesa, o beutat, o venustat (la poesia seria un producte de les formes). Així, tant un cert cinisme com l'aticisme podrien més aviat prescindir en gran manera de les idees. Les formes es bastarien a si mateixes. Els continguts o els significats serien un resultat, més aviat secundari, del desplegament de les formes. En definitiva, un text no necessitaria cap pretext.

En relació a la literatura o a l'escriptura, el pensament no serviria per a res substancial; en qualsevol cas, les idees hi serien un component més aviat secundari. Almanco en els països del sud. Pensar seria cosa dels lletraferits dels països boirosos del nord. Lejos de nosotros la funesta manía de pensar, que deien els tan perillosos "realment esgarrifadors" fans de Fernando VII, màxim exponent de tantes virtuts ibèriques.

En darrer terme, la manca d'escriptura resulta estar relacionada també amb la manca de maîtres à penser que patim. Podem concebre un Jean"Paul Sartre, o un Albert Camus, o una Simone Weil, o una Simone de Beauvoir, sense escriguera? Podem imaginar un Emmanuel Lévinas o un Jacques Derrida sense escriguera? Amb paràfrasi sarcàstica al to be or not to be hamletià: tenir escriguera o no tenir escriguera, that is the question. L'única veritable alternativa a la manca d'escriguera "o a la verborrea" és el sanitós silenci.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris