algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 11°
11°

La crisi verda

El mateix dia que Pilar Costa destituïa Joan Buades del govern del Consell de les Pitiüses, el GOB feia pública una crítica directa i contundent contra la manca d'agosarament del Govern del Pacte de Progrés a l'hora d'actuar contra el creixement urbanístic. La resposta pública i unànime dels líders dels partits governamentals davant els dos fets ha estat que: a) la crisi d'Eivissa era estrictament local i no afecta el Govern, b) que el GOB era injust en les seves crítiques, i c) fer-se el suec davant la tan curiosa coincidència de les crítiques de Buades a la majoria pitiüsa i del GOB al Govern.

Respecte a la primera suposició, que la crisi d'Eivissa no afecta el Pacte general, totes les declaracions sonen més a l'expressió d'un desig que no a analitzar els fets. Si públicament diuen el que consideren que és el políticament correcte, en privat no s'estan gens de reconèixer que tard o d'hora s'haurà d'afrontar una crisi de govern perquè les divergències, entre els ecologistes per un costat i l'esquerra i UM per una altra, de cada vegada són més amples. Quant a la segona qüestió, la crítica del GOB, el Govern, excepte Margalida Rosselló, ha reaccionat tirant balons fora. La consellera ha justificat la feina feta però ha advertit que caldrà a partir d'ara «aprofundir en el tema urbanístic perquè és un dels punts fonamentals del pacte». No cal tenir molta capacitat imginativa per entendre que aquest «aprofundiment urbanístic» que reclamen Els Verds-Mallorca és exactament el contrari del que està disposat a fer el Govern i el seu essencial aliat, UM. La forma tan allunyada que tenen uns i altres d'entendre el pactat sobre la Serra de Tramuntana és el millor exemple. Pel que fa al tercer punt, la coincidència entre les crítiques del GOB i la crisi d'Eivissa, la relació és evident com a mínim en un fet: que els ecologistes socials i polítics estan, per dir-ho suaument, bastant queixosos de l'actitud dels governs de Balears i d'Eivissa. En el fons no és altra cosa que la constatació que a Balears, excepte el GOB i Els Verds, ningú no està a favor de mesures de xoc contra el creixement urbanístic. El que passa és que l'esquerra, malalta d'oposició, assumia en el passat automàticament els postulats ecologistes purament com una tàctica anti-PP. Pareix com si Els Verds i el GOB ara reclamassin dels seus antics companys de manifestacions que demostrin que de veres es creien els eslògans que cridaven. O, també, que facin qualque cosa que desmentesqui el que tothom dóna per cert: que la consigna, després del 12 de març, és que no s'ha de caure en cap excés ecologista, nacionalista o esquerrà.

En resum. La crítica del GOB i la crisi d'Eivissa no són més que les dues cares de la mateixa moneda: la desconfiança ecologista cap als altres companys de pacte, la qual agreuja encara més la desconfiança que els companys tenen respecte dels ecologistes, i desconfiança per desconfiança el clot entre les dues formes d'entendre el pactat s'està convertint en un abisme que diíicilment tendrà una altra traducció política que no sigui el trencament.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris