nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
17°

Garci, Gorina «et alt»

I quina barra que hi ha pel món! No gens amic d'aquests signes, servidor n'acab d'emprar per entrar en situació, perquè voldria que aquest article, en la seva irrecuperable petitesa, per un miracle de Déu Nostre Senyor "t'ho promet, Senyor, em faria del Reial Madrid", fos un torpede a la línia de flotació d'alguns cinèfils professionals: 1) el senyor José Luis Garci, director d'aquesta cosa que fan el dilluns per la segona de Televisió Espanyola intitulada "i ara vénen els signes d'admiració" 'Qué grande es el cine!. Per Déu, però com es poden reunir allà un grupet de col·leguis més de Madrid que l'ós i l'arboça, esplaiar-se en els seus coneixements "cosa que agraïm quan es tracta de Marías, Martínez Carrión o Juan Cobos i alguns altres" i en les seves opinions "que sovint ens podrien estalviar", per donar pas a anuncis que donen pas a anuncis que donen pas a fragments de cine que donen pas a anuncis, anuncis, anuncis, anuncis... És absolutament fantàstic com amb el distintiu de qualitat que donen uns intel·lectuals i/o cinèfils es pot fer avorrir el cinema, es pot atemptar amb tota la sang freda del món contra les històries, les emocions amb les quals s'omplen la boca... Quina cara! Agafen material de primera qualitat i l'intoxiquen irremeiablement, el cangrenen. Tot plegat, constitueix la més desvergonyida exhibició de cinisme cultural que en aquests moments s'ofereix per les televisions d'aquest país. Però no l'única.

2) Aquest servidor de tots vostès va sentir un baticor la nit de dimarts quan el programa de cinèfils per excel·lència, Nous clàssics, dirigit per Àlex Gorina per a Canal 33, va emetre El tresor de Sierra Madre... colorejada, quasi tant com els cabells del presentador. Cal preguntar-se si és que ja no hi ha ningú que estimi el cine, algú, no ja que veneri, sinó que respecti, per exemple i com era el cas, el record i l'obra de John Huston. Perquè aquí anam de cultes, de cinèfils, d'exquisits, d'allò més plus de tot, i de sobte ens descobrim arrossegant més curtreria que la Maña, per posar un exemple probablement desafortunat. Tanta sort que Televisió de Catalunya és una mica més de tot que les altres, ja veus. Bé, queden només tres retxes: que siguin per agrair a Nestlé que ens permeti veure cine sense interrupcions, dissabtes, TV3, després del futbol.!Qué grande es Nestlé!

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris