algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

Allò local, allò nacional

L'interès que els historiadors tenim per allò local ens ve de voler aplicar mètodes d'anàlisi i interpretació a realitats que ens són pròximes. En realitat, cercam en els estudis locals la dimensió humana que se'ns fa difícil copsar en les històries d'abast general. Si a l'historiador li interessa l'home en la seva quotidianitat ha de baixar a l'espai local per estudiar-lo, perquè més enllà d'aquesta circumscripció la història esdevé discurs i perd la substància de relat que la humanitza. És més, és dins aquests fragments d'espai on trobam l'home que aconsegueix fugir de les estructures de poder, fins i tot del poder local. Tenc especial simpatia personal i historiogràfica per les individualitats que aconsegueixen situar-se lluny, mentalment lluny del poder ofegador.

No és bo de fer localitzar-los, però un cop ho hem fet, l'esforç està a fer entenible el seu marc de relacions socials, el seu espai de referència per poder reviure'l. Sense entorn, sense relació amb l'entorn, no hi ha humanitat i deu ser per això que sovint els historiadors hem hagut de pensar molt sobre la dimensió espacial dels fenòmens socials. Això ha fet que per a nosaltres el localisme estigui ple de connotacions culturals, les que han desenvolupat els homes interaccionant amb recursos i en comunitats.

Doncs bé, aquest mètode, propi de la història local és el que serveix avui per analitzar i incidir en el nostre espai vivencial. Podem seguir dient que això és localisme en to pejoratiu, però és que sols hi ha un lloc on puguem incidir, un lloc que puguem canviar i això és la nostra localitat. No deixa de ser una localitat, un ens menor, però que per a nosaltres, individus que l'habitam, és el nostre marc de referència vivencial i això el fa important, això el fa universal per ser en aquest espai on podem incidir.

Els localismes sovint han merescut crítiqes per ser considerats refugis de la tradició. Potser les coses foren així en temps dels romàntics, però avui en dia el localista és algú que s'interessa vivament per establir un diàleg amb el seu medi, perquè el seu espai local sigui un espai de relacions socials equilibrades entre individus i entre individus i recursos. Fer el bot de l'espai local a l'espai nacional és, aleshores, un bot fàcil perquè són les connotacions culturals allò que teixeix les relacions entre espais locals. Tanmateix no són relacions gens fàcils ni tenen perquè ser harmòniques fins el dia que hom descobreix que ajuntant particularitats dibuixa un espai més ample... Demà, vint-i-tres d'abril, dia de Sant Jordi és una de les ocasions que tenim al llarg de l'any per fer coincidir interessos locals i interessos nacionals al voltant de la lectura. Tanmateix la coincidència santjordiana no és cosa d'ara, no es tracta d'una coincidència recent. Una part de la població d'aquest país "l'aristocràcia" celebrà fins a la fi del segle XVIII la data de manera molt especial, amb festa, qualcada, plomalls, música i color. La resta ho podíem contemplar que era una forma de ser-hi sense prendre-hi part. Oblidats i superats els llaços nobiliaris és un llaç més universal el que ens fa celebrar alguna cosa: comprar al carrer el llibre que ens crida l'atenció. És una cita simbòlica a la qual no m'agrada faltar-hi.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris