algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

La processó

«En comptes de repartir confits a les processons "contava Jaume Matas al seu xofer" em sembla que donaré fotografies meves de quan era president». I es justificava: «Tanmateix me'n sobraren un estol». No li va semblar del tot bé al xofer. «Tengui en compte que a la processó vostè desfilarà amb la cara tapada», va argumentar. «I què?», va demanar Matas, una mica nerviós perquè no li agrada que li posin emperons. «Idò que ningú no sabrà que vós sou en Jaumet». Va acceptar l'evidència del raonament, Matas. Decidí: «Idò, no em vestiré de caperutxa. Aniré d'escolà. Així, si em coneixen, en passar pel carrer tothom em dirà bon dia tengui». Ahir començaren les processons amb una participació massiva de la classe política. Maria Antònia Munar va trobar a Ca na Maria des Cego una pinta monumental, de manera que l'hagueren de dur a la processó amb carro, perquè si acotava el cap per entrar a qualsevol cotxe, envestia per endavant com el bou de n'Espartero. Quan els seus la redreçaren, la situaren rere el pas de La Dolorosa. I, veient-la amb mala cara, Miquel Duran, que era un dels que traginaven la imatge, acudia cada instant al seu costat. «Com va, Maria Antònia?», li va demanar, amb la boca plena de confits. «I què vols que et digui? "va respondre la senyora" Diria que més que una pinta, m'heu engafetat al clatell una post de planxar». La va sermonejar, Duran. «Sacrifici "li va dir" sacrifici!», mentre se n'anava saltironejant a ocupar el seu lloc entre els portants. «No em veus a mi? "li va tirar en cara abans de desaparèixer davall els cortinatges" faig de forçarrut i estic més fresc que una cama-roja«. El mirà de biaix, Maria Antònia: la imatge de La Dolorosa era a quasi dos metres d'alçària, i Duran fa un u seixanta. «Ja ho crec que llepa confits a tothora! "va dir-se la senyora. I mormolà: «ja passarem comptes quan pugui adreçar el puput». No tothom posava mala cara, és clar. En passar la processó per davant els instituts antics, Joan Bauçà va veure el camí que condueix al cementiri i va tenir un record per la Fira d'Abril de Son Tril·lo, a punt de començar. «A mi l'aire ja me huele a romero», va exclamar amb èmfasi. Pep Moll, que anava al seu costat, li va respondre: «A qualque banda deuen preparar el frit de Pasqua». I afegí, procurant orientar-se: Un brotet mesclat amb la freixura li dóna un gust boníssim». La processó avançava en el seu recorregut. Si hem d'ésser francs, hem d'admetre que la presència de la gent de la política té, a ulls dels ciutadans, un efecte moral alliçonador. A l'altura del Passeig Mallorca, Isabelita de Palma va encetar una saeta. «Ay, ay, ay, los cuatro clavos...!», cantava. «Vatua dell! "va exclamar un dels polítics encapironats" Ja hi som amb Delfos...» Es va produir un moviment de neguit a la teringa, mentre un escolanet corria de quatres a fer callar l'artista. «A més a més "va dir un altre encapironat" aquesta Isabelita està desinformada. Jo just en vaig pegar tres». «I jo també "li contestà el que s'havia exclamat" Ara ens prendran per uns verros». Al marge d'aquest incident, fruit d'un malentès, la processó va estar impregnada d'una religiositat innegable. I, a més a més, va ésser llarga, inacabable, com cal que siguin les processons de debò. No sé per on, el president Antich demanava a Pere Fullana. «Pere "li deia" i que no em trobaries una cadira plegadissa?» I una mica més envant es lamentava: «Ja ho veuràs Pere, quan arribem a Algaida ja hauran madurat les figues flors».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris