nubes dispersas
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
13°

Veuran Nonell a Madrid

Ara és l'hora de veure l'admirable exposició d'Isidre Nonell. Aquests darrers mesos, era visitable al Museu d'Art Modern, Barcelona. Servidor vaig tenir el rampell d'anar-la a veure, perquè em va pegar una frisança irracional, però eficaç. No havia vist mai una gran exposició de Nonell, i, mira que poca cosa és el cervellet humà, em vaig començar a incitar amb preguntes com ara: i si la setmana que ve ja ets mort? Era menester pegar un bot a Barcelona, i m'ho vaig poder combinar. De l'exposició de Nonell no en sabria dir gaire coses, perquè "repetim-ho" cal seguir el consell fitzgeraldià de no escriure d'amor en estar enamorat. Què us podria dir que no sapigueu? És el pintor del seu moment a Catalunya, a Espanya, i un dels pocs que farien un bon paper, posem per cas, al museu d'Orsay. Tot ho va fer en el decurs d'una carrera que es va trencar als trenta-vuit anys. Quants n'hi ha, dels nostres genis, que abans dels trenta-vuit anys meresquessin ni que sigui un nínxol en les històries de l'art no merament local? De Nonell se n'ocuparen les persones més atentes a la pintura, des d'Eugeni d'Ors, que hi remarcà aquesta mena de vida orgànica de les teles, fins a Feliu Elias, que ens advertí: «Després de Nonell, caldrà pintar seriosament». Alguns s'han preguntat què hauria estat de Picasso sense Nonell, i, si la pregunta és albardana i retòrica, també és l'excipient d'un greuge comparatiu. No demanaria ningú per a Nonell el reconeixement de què ha estat objecte Picasso, però sí el reconeixement de què hauria d'haver estat objecte Nonell. És igual, tot arriba "bé, algunes coses, en realitat", i ara, ja ho veis, Nonell interessa a Madrid. I a nosaltres ens interessa molt que Nonell interessi a Madrid: és la manera que interessi a les nostres autoritats. És important que la cultura ben sedimentada interessi a les nostres autoritats? I ara m'heu agafat amb els calçons baixos: no ho sé. Se suposa que sí: deixem-ho anar. És cert i segur, però, que les nostres autoritats, llevades les del PSM, només veuen exposicions a Madrid, entre visita i recepció "n'hi havia, abans, que omplien els buits anant de putes. Agafau l'avió per anar a Madrid i tot són polítics "sembla que ja no van tant en preferent" autonòmics que van i vénen. Per això necessitàvem autonomia? No facem demagògia, però reconeguin, senyors, que Madrid els mata i que vesteix Déu n'hi do parlar de la darrera de Tàpies al Reina Sofia. Bé, ara es vestesquin parlant-nos de Nonell. Però no molt: hauríem de sobreviure: almenys fins a la resurrecció del plaer de la carn.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris