algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
18°

Robocop ataca a Washington

Falta poc pel cara a cara entre Eliancito i la nina que diumenge va fer el discurs als 100.000 cubans reunits a l'Havana per reclamar el seu retorn (la notícia és falsa, però després de veure el que hem vist...). Un programa que serà patrocinat per Coca-Cola i l'Hotel Melià Cohiba. Serà un espectacle lamentable, com tot el que envolta aquest cas, en el qual podrem continuar comprovant com la infància és un bé de mercat tan prostituïble com ho pugui ser, per posar un exemple proper, la nostra terra. L'economia de mercat no coneix límits morals, només faltaria. I si qualcú intenta posar pals ideològics a les rodes del capitalisme global, es treu el braç armat i basta. Això és el que ha passat a Washington on milers de persones (la major part d'ells joves) es manifestaren en contra de la política econòmica dels països rics aprofitant la reunió del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial que se celebrava a aquesta ciutat. Els robocop americans (heu vist els modelets cibernètics que llueixen els antidisturbis ianquis i els seus cotxes blindats?) a cop de porra i gas lacrimogen van intentar impedir la reedició de l'èxit que van tenir a Seattle els que s'oposen que aquestes organitzacions continuïn afavorint les grans empreses en detriment dels individus, la concentració de la riquesa en poques mans i la de la pobresa en moltes boques com ara les dels nins d'Etiòpia o Moçambic. La reunió es va poder celebrar amb «normalitat» i James Wolfensohn, president del Banc Mundial va poder manifestar que «cap altra organització fa més pels pobres que nosaltres» (!). Mentrestant, l'FMI i el Banc Mundial continuen sense concedir el perdó de tot el Deute Extern als països més pobres del planeta. Ja deuen estar planejant una bona campanya de comunicació per fer front a les crítiques que estan rebent. Segurament perdonaran una part del deute. Llavors, cercaran una Eliancita del tercer món que faci feina vuit o deu hores al dia que faci un discurs digent que és la més feliç del món fent roba o sabates pel primer món. Que ella, almenys, no es mor de gana i que els seu país, encara que els seus pares treballin 16 i 18 hores per un sou miserable, prospera i s'incorpora al mercat global. Això Wolfensohn segurament ho trobarà. El que tindran més difícil de fer és convèncer-nos és de les bondats de passar gana. Veient les notícies d'aquests darrers dies sobre Etiòpia i Moçambic no puc deixar de pensar en Àfrica com un gran camp d'extermini. De culpables, d'executors, en sobren. Els ulls envoltats de mosques d'un nin cadavèric recorren els països del Nord, i nosaltres miram cap a una altra banda. Fins quan?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris