algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
16°

Quadern de viatge (XXXV)

Dimarts, 11. - Hi ha ara mateix, en els mitjans de comunicació, un missatge del govern en el qual no sé si s'expressa un desig o una ordre. La comunicació publicitària diu textualment: «Per Pasqua, ressuscita el plaer de la carn». Si es tracta de la manifestació d'un desig, he de dir que el compartesc plenament i que faré tot el que estigui en les meves mans, prèvia temptació de la voluntat a través dels sentits, per fer país. Si, contràriament, el que és dóna és un ordre, he d'advertir que el cos no sempre es troba llatí i que, malgrat les bones intencions, de vegades no és possible complir la tradició ritual. D'altra banda, ressuscitar significa tornar a la vida, un miracle que els humans no abasten tècnicament encara. Tot i això, he de confessar al govern que les panades que més m'agraden són les de pèsol i que, això no obstant, enguany em sacrificaré per tal de fer pàtria. Que no sigui dit que em neg a col·laborar. Dimecres, 12. Que els adults lliurin llurs pròpies batalles i deixin d'utilitzar la carn dels innocents per aconseguir els seus objectius polítics. Dijous, 13. - Vaig néixer un dia tretze, per tant és una xifra, i també una data, de la qual no em puc queixar. Avui tretze d'abril, convocats per la delegació de l'OCB d'Inca, tretze poetes havíem de llegir els nostres versos, però la màgia de l'encanteri s'ha trencat, car tres d'ells han estat fellons i, en realitat, només hem estat deu. En la meva opinió, quan un dia tretze es convoquen tretze poetes, s'haurien de dur, en previsió d'un malfat, poetes suplents, com en els equips, malgrat ser places que ningú no vol ocupar. Vagi per endavant, però, el meu oferiment. Els escriptors i lectors érem n'Andreu Caballero, na Mar Cortina, n'Aina Ferrer, en Biel Florit, na Caterina Gelabert, en Pere Joan Martorell, en Pere Antoni Pons, n'Antoni Rodríguez, n'Eduvigis torres i jo mateix. Per motius segurament relacionats amb causes de malastrugança, atesa la mala fama dels dígits elegits, fallaren en Salvador Martínez, en Joan Carles Simó i n'Antoni Xumet. La vetllada, al Casal de Cultura, fou intensa i diversa, plena d'escriptures que expressaven la personalíssima veu de cada un dels autors, dels més joves als més granats. A tots ens unia, però, el fet d'haver cedit a la temptació de la carn de la paraula. Afortunadament no haguérem de lamentar altres desgràcies que les naturals pel fet de voler ser escriptors.

Divendres, 14. - Només hi deu haver una cosa més terrible que la pèrdua d'un fill: veure'l morir de fam. Veure mancabar la carn fins que la pell, arrugada de vellúria prematura, frega els ossets i pregar al seu déu que s'apagui l'alè i l'alliberi del patiment. Maleïts siguin tots aquells que havent pogut evitar-ho no han mogut un dit. M'avergonyeix pertànyer a una societat que permet que els nins morin, en qualsevol indret del món, de gana. M'avergonyeix el menyspreu de l'opulència envers les necessitats dels més desprotegits. M'avergonyeixen els governs i la seva insensibilitat, la seva indiferència envers la dissort, el seu cinisme. Però m'avergonyeix, sobretot, ser com som i justificar la meva actitud còmplice amb la coartada de la impotència. Romandre quiet davant una injustícia esdevé un acte de complicitat, car cap injustícia humana ens és aliena.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris