algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
21°

El PSOE contra el PSIB?

La possibilitat que la futura direcció del PSOE que sorgesqui del congrés federal sigui clarament antifederalista és bastant alta. Almanco ara per ara, així ho pareix. Les barrumbades dialèctiques de Rodríguez Ibarra no són res de nou, i entre dins la tradició. Al cap i a la fi el dirigent extremeny ja va haver de menjar molta morena mentre Ciscar i Almunia, des de l'estiu de 1999 fins al desastre del 12 de març, donaren ple suport als pactes d'Antich a Balears, o d'Iglesias a Aragó, així com a l'estratègia de Maragall a Catalunya. Per tant, ara l'home treu tot el que abans no podia. Res preocupant. Però el que sí és més preocupant per als federalistes no és que Ibarra trobi que seria millor que el PSC es dissolgués per renéixer com una federació més del PSOE, o que, juntament amb el gallec Vázquez, sigui dels que s'apunten a la tesi que el partit ha de tenir un discurs únic... sinó que el que fa pensar que el federalisme pot ser el cap de turc al qual es vulgui fer responsable de l'enfonsament del vot socialista és que aquesta pressió de contínues manifestacions en contra de les tesis federealistes de Pasqual Maragall o, també, criticant els «experiments» polítics com els pactes de Balears i d'Aragó, no troben en el si del PSOE veus que les contestin, a no ser la dels més directament implicats. Tots aquells que entenien, aprovaven o aplaudien l'estragègia dels PSC o la gran «habilitat» demostrada a Balears i Aragó fins just el 12 de març, ara, com a mínim, callen davant les ferotges crítiques. El corrent d'opinió que s'està creant, en bona part ajudat per les tribunes mediàtiques socialistes i conservadors que tenen una coincidència absoluta respecte a aquesta tesi, farà que quans s'arribi al congrés, gairebé tot quant socialista hi hagi a la profunda Espanya estigui convençut que la derrota és culpa de Maragall, d'Antich i d'Iglesias. Curiosament, a aquests salvadors de les essències social-patriòtiques castellano-espanyoles no sembla preocupar-los gens que al País Valencià, un dels elements clau per explicar la decadència del PSOE, a hores d'ara ni tan sols existesqui una direcció del partit; o tampoc els preocupa gens que al País Basc, durant molts anys, els socialistes compartissin govern amb els nacionallistes... Però en fi, tant és, al cap i a la fi, com se sol dir, del seu pa en faran sopes. Ara bé, curiositats internes socialistes al marge, el vertaderament preocupant seria que la futura direcció del PSOE bevés tant d'aquesta demagògica ibarriona que es ves temptada de pressionar allò que ara dieun que és el Mal Socialista: els governs de progrés i nacionalistes d'Aragó i Balears. Si així fos, les conseqüències per a l'estabilitat del govern del Pacte de Progrés serien molt negatives. Aquí, en el PSIB, s'han posat molts de pals a les rodes de l'estratègia de pactes d'Antich. Només el suport directe, explícit i contundent de Madrid, primer de Ciscar i més tard d'Almunia, va permetre fer el que es va fer. Si Madrid ara fos totalment contrari, què passaria?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris