algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 14°
19°

En Matasetzes

Què es deu voler diu quan es diu d'algú que s'està passant «vuit pobles»? Deu ser una nova expressió pertanyent a l'argot d'una certa pijería política, entravessada de matasetzisme? Potser un psicòleg podria treure suc a l'expressió i al context. L'expressió, com tal vegada recordarà el lector d'aquest diari, fou dirigida a o contra el nostre company Joan Marí, i va anar seguida d'una advertència, amonestació o..., no, servidor no vull considerar la possibilitat que hi hagués gèrmens d'amenaça en aquelles paraules: «... però us esper». Qui podia perdre els papers d'aquesta manera? Per als desmemoriats o els que aquell dia eren de viatge: es tracta d'un expresident de la comunitat autònoma, i se suposa que la «passada» consisteix en la feina que du a terme aquest diari per treure l'aigua neta "o bruta" del cas Bitel. Posem-nos en el millors dels casos possibles "per a tots, s'ha d'entendre. Posem-nos en el cas que el cas Bitel ha estat un miratge i que s'han aixecat les sospites només a partir d'una sèrie desafortunada de casualitats, coincidències i fins i tot algun error comès amb la millor de les intencions. Així i tot, no està gens malament que uns professionals de la informació es dediquin a fer la seva feina, la feina per excel·lència del periodista.

La feina per excel·lència del periodista no consisteix a amplificar els comunicats que els periodistes esdevenguts caps de gabinet de premsa passen als diaris. Consisteix a anar llevant els tels que, sumats, formen una tela opaca darrera la qual cerca empara la veritat o la mentida. I donar-ne compte a la gent. Aquesta feina no sempre satisfà els interessos de totes les persones afectades per un o altre afer. Sembla senzill, no és vera? Però no ho deu ser tant quan persones a les quals se suposa que tenen, com a mínim, allò que volem dir quan deim «saber estar», acudeixen a profecies tan inquietants com «us (o vos) esper». Quin estil de fer política és aquest? Tot i essent preocupants les qüestions d'estil, encara ho són molt més les relatives a la moral política que les inspira. Descriuen un panorama receptiu a unes actituds molt properes a un cert matonisme polític que crèiem arxivat en el seu hàbitat natural, que és el de l'autoritarisme, per no dir... Potser no valgui la pena ni dir-ho.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris