algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

La lectura d'un missatge de correu electrònic rebut per error com a fet delictiu

L'antic Codi Penal preveia, a l'article 497, el càstig de qui, per descobrir els secrets d'un altre, s'apoderava dels seus papers o cartes, oferint, així, una limitada protecció penal a la intimitat, ja que deixava fora de l'àmbit de tutela altres comportaments, propis de la modernitat, com ara és el cas de l'apoderament de missatges de correu electrònic. Adonat d'aquesta circumstància, el legislador va incloure, a l'article 197 del nou Codi Penal, l'esmentada conducta, adaptant l'instrument punitiu a la realitat actual. A més d'ampliar el supòsit de fet (tipus) legal, es va produir un important increment de la pena prevista per la llei: es va passar d'una pena d'un mes i un dia a sis mesos de privació de llibertat a una altra d'un a quatre anys de presó. Això suposa que en molts de casos, i sempre depenent de les circumstàncies del cas, no es podrà concedir la suspensió condicional de l'execució de la pena, possible, com a regla, quan la seva durada no supera els dos anys de presó. Ara bé, el fet que la llei descrigui quins són els comportaments delictius no vol dir que l'activitat del jutge es redueixi a un simple automatisme a l'hora de decidir si la conducta sotmesa al seu judici és, o no, constitutiva de delicte, ja que en tot cas és necessari interpretar el que la llei diu, sempre tenint en compte que no es pot anar més enllà del tenor literal d'aquesta. És a dir, a l'àmbit del Dret Penal està prohibida l'analogia o possibilitat d'aplicar la llei a casos no previstos per la seva lletra encara que siguin materialment idèntics. En definitiva, els jutges han de realitzar sempre dues grans operacions: determinar quins són els fets provats (interpretació dels fets) i decidir si aquells coincideixen amb la descripció legal (interpretació de la llei).

Així les coses, ens podem plantejar si la conducta de qui llegeix un missatge de correu electrònic que, per error, arriba a la seva bústia personal, realitza el tipus previst a l'article 197 del Codi Penal, al qual ja ens hem referit. Amb altres paraules, cal establir si podem parlar, en aquests supòsits, d'un apoderament del missatge de correu electrònic. Per respondre aquesta pregunta cal observar detalladament el que disposa la llei: «el qui, per descobrir els secrets o vulnerar la intimitat d'un altre, sense el seu consentiment, s'apoderi dels seus papers, cartes, missatges de correu electrònic o qualssevol altres documents (per exemple, fotos, cintes de vídeo, etc.) o efectes personals...». El verb nuclear, apoderar"se, va referit, en principi (així s'ha entès històricament) a objectes materialment aprehensibles, com en el delicte de robatori, restringit a la sostracció o apoderament de coses mobles. Aquest fet implica que quedin fora del tipus penal conductes que no comportin una ocupació física de l'objecte o suport material de la intimitat, com per exemple la simple lectura d'una carta que es troba damunt una taula. En canvi, una vegada s'ha produït l'apoderament de l'objecte ja s'entén realitzat el tipus, amb independència que l'autor n'hagi, o no, descobert el contingut o missatge.

Ara bé, és important adonar"se que el legislador ha emprat el verb apoderar"se referint"se no només a objectes materials (papers, cartes..., altres documents o efectes personals) sinó també a missatges de correu electrònic, la qual cosa vol dir que admet una excepció al concepte estrictament físic d'apoderament (es podria sostenir, respecte d'això, que la llei es refereix a missatges electrònics que ja estan impresos en un paper, però això suposaria buidar de contingut una part del precepte, ja que aleshores estaríem davant un apoderament de papers). El rellevant en aquest cas és apoderar"se del contingut, de la informació, i no del seu suport material. En definitiva, qui llegeix un missatge de correu electrònic que pertany a un tercer, amb coneixement d'aquest fet, i sense el seu consentiment, realitza la conducta prevista i penada a l'article 197, de manera que és irrellevant que hagi rebut el missatge per error. Malgrat això, i atès que l'existència del delicte depèn del fet que el lector conegui que el missatge no va dirigit a ell, el primer cop que el rep no tindrà altre remei que llegir"lo, ja que no sap si és, o no, seu. Una vegada assabentat de l'alienitat del missatge, la seva lectura sí que constitueix un apoderament delictiu.

Les contradiccions internes de l'article 197 (mentre que la lectura d'un missatge electrònic és delictiva, la d'una carta esdevé simplement un il·lícit civil) es podrien esmenar mitjançant un tipus com el que segueix: «el qui, per vulnerar la intimitat d'un altre, sense el seu consentiment, s'apoderi dels seus papers, cartes, missatges de correu electrònic o qualssevol altres documents o efectes personals, o, sense apoderar"se'n materialment, en descobreixi el contingut, serà castigat amb la pena de...».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris