algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

Tots a Delfos

El president Antich va aclucar els ulls quan els moixos s'aparellaven a les teulades i la lluna feia l'ullet als conductors solitaris que circulaven per l'autopista. Aleshores, Antich, va veure unes cames de llagosta gegantines i vermelles que es movien sincopadament, i no sabria explicar com, es transformaren en les cames ben estructurades d'una ballarina anònima del Casino. Oh!, va exclamar, sorprès per les meravelles que ens reserva la vida. A qualque moment de la nit, algú li va mormolar a l'orella que Mallorca no era Mallorca, i que Mallorca era Delfos. Tampoc no em sap greu, va admetre. L'aire feia olor de poma podrida i el cel era una volta immensa de color carabassa. Va ésser quan Antoni Garcies va entrar a l'estança per recordar"li que Pítia, la sacerdotessa, havia anunciat que parlaria sota una datilera del passeig Sagrera. «I quina roba em pos per anar"la a escoltar?», va demanar el president mentre botava del llit. «Som a Delfos "va recordar"li Antoni Garcies", així que heu d'anar fresquet». Va pegar una ullada a l'armari, el president. «Em posaré la camisa amb dibuixos de bananes i xirimoies que em vaig comprar a Cuba», decidí. «Jo crec que si vos abrigau amb el llençol n'hi haurà prou», li va respondre Antoni Garcies, cosa que va provocar que el president alçàs les celles astorat. «Pensa tu! Na Conxa no em deixa ni anar a fer es variat a plaça si no em pos es jersei nou». Va insistir, Cànoves. «Som a Delfos, i Algaida queda enfora». «Serà com dius "va acceptar el president" però els calcetins de llana ningú no me'ls farà llevar». Va cedir Cànoves. Qui no ha estat a Delfos no ha aspirat la flaire de la luxúria. El president Antich va sortir al carrer embolcallat amb el llençol, cosa que no impedia que l'aire li besàs la pell. Sentia una certa inquietud, sobretot si pensava en la possibilitat de topar"se amb na Conxa que era al forn a coure les panades; però el va tranquil·litzar d'allò més veure que el passeig era ple de gom a gom de gent que vestia com ell. Hi eren els polítics de dretes i els d'esquerres. Hi havia financers, advocats i vividors a dojo. Tots anaven lleugerets de roba, encara que aquell que no amagava la cara sota un capell, tenia esment a dissimular les fesomies amb unes ulleres de sol. L'aire de Delfos era luxuriós, i tots esperaven les paraules de Pítia. Mentrestant, Misericòrdia Ramon aprofitava l'espera per a vendre participacions de loteria. «El gordo para hoy! los últimos que me quedan!», repetia de rotlo en rotlo. Al capcurucull de les datileres, els micos menjaven dàtils. «Anda bonico "li va dir una senyora amb els llavis pintats de color de sobrassada al president" vente conmigo y te daré lo que quieras». Va negar"s'hi, Antich. «No gràcies "li va respondre amb bones maneres". Sols beuré una gasosa si trob per aquí es carro d'en Miret». Antoni Garcies era prop del president. «Au, mira"te'ls "li comentava en referència als micos" un dàtil rere l'altre i no s'assacien». Ho va dir per passar el temps. S'havien reunit a Delfos i esperaven Pítia, la sacerdotessa verge que seguint la tradició els havia de dictar un consell. «El gordo para hoy!», repetia Misericòrdia Ramon, encara que no venia gaires participacions. Tothom anava despullat, i si qualcú per esma feia el gest de dur"se la mà a la butxaca dels calçons, en lloc de trobar"se la cartera es trobava una altra cosa. Finalment va aparèixer Pítia tal com cal. És a dir, nua i resplendent com una ballarina de Colsada. «Uuuuh!», exclamaren tots. «El gordo para hoy!», va cridar Misericòrdia Ramon. Tanmateix, en exigir, la sacerdotessa, silenci amb un gest, fins i tot els micos deixaren de jugar. Aleshores, Pítia, amb veu clara com l'aigua d'un albelló, va recitar el seu consell d'enguany. «Per a Pasqua, ressuscitau el plaer de la carn», i al capcurucull de les datileres els micos tornaren immediatament a les seves coses. Enmig del passeig, tothom felicitava Pere Sampol i Frank Stein (Frankestein per als amics), que és l'encarregat de tirar endavant la campanya destinada a promoure el consum de panades. Hem de tenir en compte que no som a Mallorca, sinó a Delfos, i a Delfos la carn de xot no és la més apreciada. «Mira aquests micos "va comentar Antoni Garcies al president" no paren». Aquest, a mirar cap a dalt. «I nosaltres que no som ben iguals a aquests animalons?», va respondre per dir qualque cosa, al temps que un remolí de vent arrabassava els llençols als congregats i els arrossegava fins a la mar, talment veles blanques. «La suerte para hoy!», sentiren que exclamava Misericòrdia Ramon, que era evident que anava a la seva. «Què fa na Cori?», va demanar, sorprès, Antich. «No ha quedat més remei que cercar"li aquesta feina "li va respondre Antoni Garcies. I afegí amb cara de circumstàncies: "Intel·lectualment és força vàlida; però, què hi farem? Vista, allò que se diu vista, no en té gaire».

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris