algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Sobre el significat d'algunes paraules

A l'escola vàrem aprendre que per saber què volen dir les paraules hem d'utilitzar el diccionari: sense dubte és un ensenyament útil, just i necessari. Ara que som grans, però, tenim l'oportunitat de comprovar com la utilització que es fa dels diferents mots hi va fixant una càrrega afegida de presumpcions i de valors. No vull ara endinsar-me en teoritzacions abstractes, sinó oferir-vos alguns casos d'estudi de semàntica recreativa.

Primer exemple: què vol dir «funcionar»? Per donar una definició molt poc tècnica, podríem acostar-nos al significat més general d'aquest verb dient que una cosa que «funciona» és una cosa que «va bé». Aplicat a un negoci, el bon funcionament té a veure, en l'acepció que gairebé tothom utilitza, en la generació de beneficis, especialment per al propietari. Aquestes consideracions vénen de la lectura d'unes declaracions de premsa en què un representant de les grans superfícies s'oposava a un possible impost sobre aquestes instal·lacions (que la Generalitat de Catalunya estudia, segons sembla) que podria servir per donar suport al petit comerç. L'argument utilitzat era que és absurd gravar un tipus de comerç que funciona en favor d'un altre que no funciona. Un argument, per enllaçar amb el que deia abans, que no seria vàlid si es consideràs que un establiment funciona o no segons les seves implicacions socials i ambientals: si es consideràs que funciona millor el que no crea un model de ciutat basat en la utilització massiva del cotxe, el que no afavoreix la venda de productes que han viatjat milers de quilòmetes sobre els locals, el que no utilitza uns tipus de distribució que impossibilita la reutilització d'envasos, etc.

Segon exemple: què vol dir «adaptació»? La reflexió m'ha tornat a sortir de l'àmbit de la política catalana. Vaig tenir la sorpresa, no fa gaire, de llegir un article de premsa on el Conseller de Medi Ambient de la Generalitat catalana venia a admetre que el canvi climàtic provocat per l'home era un fet real que havíem d'afrontar. Fins aquí, molt bé. El problema era la tesi principal de l'article: no hem de parlar tant (o no hem de parlar només) de prevenir aquest canvi com d'adaptar-nos-hi. El discurs de l'adaptació és ben conegut pels ecologistes i funciona gairebé com un sinònim de «resignació» o de «renúncia». En aquest cas, la invitació es podria traduir més o menys així: hem de preparar-nos a viure amb platges més curtes, pous salinitzats i sequeres més llargues, perquè això de canviar en profunditat la nostra manera de produir i utilitzar energia és molt difícil. Es dóna per sobreentès que, per a nosaltres, aquesta adaptació pot resultar cara i desagradable però és en definitiva possible sense pagar un alt preu en patiment humà. És més difícil, però, proposar als habitants de Bangladesh que s'adaptin a una pujada del nivell de la mar o als de l'Àfrica subsahariana que s'adaptin a un augment de la freqüència de les sequeres i les inundacions.

Alerta, doncs, amb les paraules, perquè, segons quin significat els suposem, resultaria més cert dir que el petit comerç funciona millor que la gran superfície, i més adequat afirmar que no ens volem adaptar al canvi climàtic. Per cert, i per continuar amb el joc: què vol dir exactament ser «eficaços»? I estar «centrats»? I "resoldre els problemes dels ciutadans»? Res no és tan senzill.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris