cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
19°

Macroaparcaments

És un clàssic del dret, l'afirmació que constata que la realitat sempre va per davant de l'ordenament jurídic. I això traduït a urbanisme significa que moltes situacions territorials no han estat previstes i, per tant, no han estat molt manco resoltes pels corresponents plans. És normal poder observar a les nostres Illes aparcaments massius de cotxes de lloguer. Aquests assentaments tenen tot l'aspecte de respondre a la improvisació i a la necessitat; no sembla haver-hi cap esquema de previsió al seu darrere, pareixen caòtics i incontrolats. És a dir, es regeixen per les notes característiques d'això que, amb força autoodi, alguns en diuen balearització. No es tracta de negar la conveniència de dur a terme una previsió dels indrets més adequats per ubicar aquest nou ús urbanístic dins el territori; es tracta de constatar que actualment, amb el consentiment tàcit de les autoritats administratives, s'ha produït un fet indesitjable, la ubicació fàctica d'aquestes activitats amb independència del seu impacte paisatgístic i amb independència de la seva coordinació amb la xarxa viària. Ja sé que no és dels temes ambientals més greus que tenen les nostres Illes; tot i això, és una realitat que cal estructurar i regular. Possiblement, els cotxes de lloguer amb les seves múltiples implicacions: empresarials, territorials i viàries, poguessin ser objecte d'un Pla Director Sectorial. Sé perfectament que en una època dominada pel liberalisme salvatge, les propostes planificadores poden semblar arcaiques; tanmateix, ambientalment no queda més remei que dictar els instruments necessaris per posar ordre a un desconcert que ja fa més de trenta anys que dura, per molt que hagi minvat amb el pas del temps i gràcies precisament a la planificació. Sigui com sigui, no puc acceptar que romanguem impassibles davant una ocupació del territori tan al·legal. No crec que totes aquestes esteses de cotxes gaudeixin de les preceptives llicències urbanístiques i d'activitats, la seva situació en sòl rústic és una dada indicativa al respecte. És indiscutible que la manca de control pot dur a la realització de vessaments d'aigua bruta fruit de la neteja constant dels vehicles i d'olis i productes diversos relacionats amb la mecànica dels motors; i d'això a un possible focus de contaminació i d'afectació de les aigües subterrànies només hi va una passa. Tampoc no hem de ser alarmistes, n'hi ha a cents d'activitats al·legals que poden potencialment ser punt de contaminació. Tot i això, l'actual manca de debat sobre la qüestió no és un bon punt de referència per cercar solucions. Certament, que els planejaments municipals poden aportar propostes parcials i enfocaments útils per regularitzar aquesta nova activitat de tinença i aparcament massiu de cotxes; de totes maneres la seva relació amb el turisme i les seves zones d'influència, la manca de grans distàncies a l'arxipèlag i la concentració de la gestió són dades a tenir ben en compte, i fins i tot, poden dur a la inclusió del problema dins una possible modificació del Pla d'Ordenació de l'Oferta Turística o de l'Oferta Complementària. Les possibilitats de mecanismes de regulació són diverses i afecten tant ajuntaments, com els Consells Insulars com el Govern. Les pitjors solucions són les que no es prenen o les que es prenen una vegada la realitat està totalment consolidada, i els plans l'únic que fan és recollir-la. Ara bé, certament també cal reconèixer que mentre es redacta i s'aprova la solució definitiva, sigui pel camí que sigui, cal prendre mesures transitòries que no poden dur a una ocupació massiva de la via pública. Sempre serà més positiu acceptar la realitat i donar-li tractaments de minva de l'impacte que mantenir la situació actual, no fer res i que campi qui pugui. Si ho feim reduirem les conseqüències negatives dels assentaments existents i marcarem les possibilitats i els requisits dels creixements. Alguna cosa hem de fer.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris