cielo claro
  • Màx: 20°
  • Mín: 14°
17°

Pedagogia de les commemoracions

La cultura oficial de Menorca, en el curs de l'any 2000, restarà marcada per tres commemoracions ben notables. El Consell Insular ha instituït l'Any Joan Comas, l'Ajuntament de Ferreries, l'Any Antoni Roig, i el de Ciutadella, l'Any Joan Benejam. Totes tres, malgrat la disparitat de perfils biogràfics, procuren envers d'una mateixa finalitat: conèixer els cappares de la nostra tradició cultural. Però en això no hi ha en absolut afanys erudits o elitistes, ans s'hi dóna un plausible intent d'estímul de l'autoconeixement. Cal que ens coneguem nosaltres mateixos, per tal de projectar la nostra pròpia confiança "una certa sensació de salut" sobre la identitat menorquina. En la mesura que augmentarem la galeria de personatges il·lustres, i en la mesura que aprofundirem en la reconstrucció del passat insular, fornirem la seguretat interna, i, en conseqüència, el futur com a poble tendirà a l'estatus enraonat: vull dir a la normalitat plena. Vencerem complexos de pertànyer a cultures menors, de simple alçada localista, i, tot plegat, viurem la nostra realitat, l'única cosa mínimament intel·ligible que tenim en el nostre voltant. La resta, modestament, són fronteres esvaïdes, imprecises.

Sovint s'afirma que només s'estima allò que es coneix, i, naturalment, un qualsevol procés cognitiu "és a dir, d'aprehensió de coneixements" cal que arrenqui dels fets empírics i positius. És a dir, ens calen obrir molts processos commemoratius: projectar el passat sobre el present, treballar en moltes exhumacions de personalitats poderoses que s'han vist anorreades per la piconadora de la uniformitat cultural i, sovint, per les formes autoritàries de la política que ha fet, d'Espanya, un nefand model de com la part "Castella" s'imposa al tot "a la realitat plurinacional i pluricultural. Per unes raons o altres, els tres personatges que rebran la consagració de l'any 2000 són exemples d'autoritats que requereixen accions de vindicació, a la llum de la reconstrucció de la cultura menorquina i, de retruc, la menorquinitat malmesa.

Tal volta, el cas més punyent dels tres personatges esmentats sigui el de Joan Comas. Em referiré específicament a ell.
Joan Comas Camps (1900"1979) ha estat un dels més excel·lits antropòlegs físics de la segona meitat del segle XX, de fama internacional, prestigiat en molts fòrums acadèmics d'Amèrica i Europa. Però que, ultra d'això, havia quedat silenciat per l'Espanya que va irrompre després de la desfeta de 1936"39, per mor de la seva condició socialista i demòcrata. Comas hagué de viure enforat en l'exili mexicà quaranta anys, oblidat de la ciència espanyola i condemnat a la desmemòria de la seva gent de Menorca i Balears. El seu únic delicte, a més del sagrat vici de pensar, va ser la seva lluita per l'engrandiment universal de l'antropologia física. A més, haver estat, durant la República, militant del PSOE i alt càrrec del Govern Azaña, i haver treballat amb lleialtat científica contra qualsevol forma de racisme o de submissió opressiva d'uns pobles contra els altres.

Menorca creu necessari redescobrir la figura del professor Comas, i això perquè forma part del seu propi panorama d'intel·lectuals, i alhora perquè estem dins una Europa sacsejada per episodis xenòfobs, com ara l'Espanya d'El Ejido. Recuperar Comas és fer"nos permeables a la pedagogia que sempre rau en les commemoracions culturals. La de Comas parla de convivència entre les races i els pobles. Siguem qui som sense imposar-nos.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris