cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
21°

Quadern de viatge (XXXIV)

Diumenge, 2. A l'entorn d'una taula proveïda de doblegats de cabell d'àngel i cafè, mentre observam com l'horabaixa llenega vers la fosca entre els turons que tanquen, o obren, la serra al pla, es planteja una qüestió força enutjosa. Malgrat la intensa producció editorial en llengua catalana arreu dels països catalans, atiada per diverses ajudes institucionals, ¿quantes obres justifiquen els arbres que cal sacrificar per imprimir-les? Es tracta, òbviament, d'una pregunta retòrica, atesa la dificultat per judicar, objectivament, la qualitat de les diverses escriptures. Així, doncs, cal deixar que el curs del temps i la saviesa dels lectors donin la dimensió exacta a les obres, tot i que tant el temps, com els lectors, també cometen errors que ningú no repara. Dimarts, 4. Quan era jovençà, vaig pertànyer temporalment al consell de redacció d'un setmanari local que encara cueja. A les reunions que manteníem, en un entresol minúscul que en Rafel «Manxó» ens llogava al carrer Palmer, la consigna era, amb independència de la qualitat dels escrits, posar moltes fotos, a les quals hi sortís molta gent. Suposàvem, amb bon criteri, que tots els que hi sortissin tendrien interès a comprar la publicació. Aquesta estratègia sempre ha donat bons resultats als mitjans de comunicació escrits d'àmbit reduït, fins el punt que, darrerament, en alguns articles s'hi acumulen gran abundància de noms propis, ressaltats en lletra negreta, suposant, i segurament encertant, que tots els que hi són citats o anomenats, fins i tot els qui coneixen els qui hi són anomenats, llegiran l'escrit o article. Es tracta d'una petita trampa, d'una estratègia que concentra bona part del seu impacte i dels seus efectes en el coneixement de les persones i de la seva vanitat.

Dijous, 5. Estic de mudança, la qual cosa significa, a més de vèncer la peresa del tragí, haver de remenar tots els llibres, papers i objectes que s'han acumulat al llarg dels anys i que, en alguns casos, s'han camuflat en els calaixos i en les prestatgeries. Tant és així que redescobresc amb plaer obres que, tot i saber que les tenia en algun lloc del meu cau, feia anys que no les gaudia. No n'he fet, de les troballes, una llista exhaustiva, però, això no obstant, no puc evitar citar un llibre que el meu admirat Joan Miró em dedicà, amb el pols tremolós, el 30 d'octubre de 1983, potser la darrera dedicatòria abans del seu traspàs. També han sortit dels racons obres d'autors que s'editaven els seus propis llibres en minúscules edicions, com és el cas de Joan Palou, del qual he retrobat «Pudessina», Degotim, Tentol, a» A, Holocaust, 3333366666, Llibre amb una sola fulla, Odor corporis, l'original mecanoscrit d'Homenassa, que ell mateix editaria sota el títol de Cos postís dins La Llorina, col·lecció per astronautes sucarellosos, o l'original mecanoscrit d'Homicidis, llibre del qual publicàrem alguns poemes en el setmanari Dijous, d'Inca, l'any 75 i que posteriorment, l'any 79, el poeta Damià Huguet edità a la col·lecció Guaret de Campos. D'Andreu Terrades, ara a l'espai Annex del Centre d'Art Santa Mònica, de Barcelona, he recuperat Aliorna dibuixada, 3, Darrer mariner i Cap d'Ocell. Finalment, per no fer més llarga la llista, de Xori Llofriu, Targeta groga i Los ángeles del porvenir. Tot plegat, he tornat a sentir una intensa emoció fullejant aquestes obres irrepetibles, fruit d'un temps i unes circumstàncies també singulars.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris