nubes dispersas
  • Màx: 23°
  • Mín: 13°
14°

Fumador de la punyeta!

Hi va haver un temps que jo delia de fumar-me un bon havà en haver dinat, i després de sopar encendre una pipa, espau, paladejant com qui assaboreix l'alè de la nit, el perfum de l'instant, la delícia de la flairança de les aromes més encisadores al paladar. I ningú em feia cap retret, cap persona em mirava amb mal ull. Hi passava tant de gust que fins i tot podia arribar a ser pecat allò, però mai per mai es sospitava que fóra un atemptat contra la salut pública. Ara, amb gran pesar, ja no ho puc fer. Fins i tot la meva muller, que mai no havia protestat, ja no aguanta els cigars ni la pipa ni poc ni gens, i de les cigarretes se'n posa a contravent, ella.

Perquè arribà el seny, les veritats científicament comprovades i publicitades a grans titulars, la conscienciació pública que el tabac mata el que fuma i també els dels envoltants. Tothom ha après un mot nou: fumador passiu. Hem passat a ser homicides potencials de la gent que per la nostra culpa inhala la pesta bubònica del tabac. Se'ns ha satanitzat, dimonitzat, als fumadors. Se'ns ha dit ja pràcticament de tot manco cosa bona. Suïcides, desconsiderats, terroristes econòmics, ja que quan emmalaltim dels bronquis o de càncer, ens han de curar amb doblers públics i no hi ha dret... Sense considerar els alts impostos que ens cobren quan compram el paquet de Ducados, que potser rescabalen, o no?

I ens han fet néixer just per davall de les aletes del cor un intens, injust sentit de culpabilitat. Vull dir, mirin, visc a Cala Gamba fa vint-i-cinc anys, i la meva pipada nocturna i les cigarretes baixes en nicotina i quitrà són més contaminants que els fums sulfúrics de la central tèrmica de Sant Joan de Déu? Que el renou ensordidor dels avions que passen fregant les teulades? Que la pols de les llimadures de pintura i patent, plom, mercuri i zinc, conseqüència d'enlluentar barques sense cap mena de protecció "perfectament reglamentada, per altra banda, però se'n ben refoten" al veïnat i estimadíssim Club Nàutic Cala Gamba, i que després o se'n van a la mar o l'embat s'encarrega d'esbargir pertot arreu? Que el monòxid dels cotxes i dels vehicles de l'EMT? Que els colorants i conservants que ens fan empassar mesclats amb el que sia? Ala, vénga, no em conteu històries!

El que passa és que la culpa és fadrina, és lletja, no la vol ningú, i del que es tracta és de desviar l'atenció del personal culpabilitzant l'individu i així espolsar-se les puces de la responsabilitat col·lectiva de damunt, les institucions, elles, tan puntoses a l'hora de recaptar impostos, no ho són tant quan han d'enfrontar responsabilitats. Qur és fumador vostè? Quantes cigarretes diàries? Sí? Idò ja sabem de què li ve el càncer. I punt, ja s'ha acabada la història. Com qui s'espolsa la caspa, tu.

Per damunt tot i a mesura d'una micoia de justificació personal, he de dir que jo vénc d'un món on, si els diumenges pel carrer Major de Sineu no et fumaves un "Chesterfield" sense filtre amb una certa ostentació, resultava que eres rarenc, una mica efeminat i tot, mirau què us dic. El fumar feia «home», deia la gent. I repetir-li a aquella senyora de l'ascensor, l'altre dia, que abans d'entrar-hi ja havia tirat la cigarreta, jo, clar, però es veu que una mica de fum em restà dins l'alè, que arrufà el nas i digué: uf, fumadors de la punyeta! No em vaig poder contenir i ara quasi em sap greu, ja que era una dona major, però li vaig contestar: miri, senyora, potser que a mi l'alè em faça olor de tabac, però la sentor empalagosa del seu perfum també m'ha girat el ventre, a mi, alerta i una mica més de respecte! I acabar dient-vos que hauria de fumar menys, que fum sobretot perquè m'agrada, perquè hi pas molt de gust, i perquè sé cert que de ver sols hi ha una cosa que mata segur: viure vint-i-quatre hores tots els dies.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris