algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 13°
13°

El poder i la societat civil

Una de les senyes d'identitat dels anteriors executius balears fou el menyscabament de les aportacions de la societat civil. Sovint s'ignoraven els posicionaments de les associacions i entitats més representatives d'un sector determinat en el moment de prendre decisions que l'afectaven. De tots és coneguda aquella famosa reposta de Gabriel Canyelles a un periodista quan li demanava què opinava d'una multitudinària manifestació proteccionista: «allà no n'hi havia cap dels nostres». La justificació solia esser l'apel·lació a una anomenada majoria silenciosa. Es considerava que la voluntat dels ciutadans s'expressava quasi únicament en les urnes cada quatre anys i, entre i entre, havíem de romandre amb la boca closa. No es comprenia que, inclús votants seus, poguessin no estar d'acord amb alguns dels seus plantejaments i ho manifestassin obertament.

Quan Francesc Antich va assolir la Presidència del Govern de les Illes Balears, es va apressar a avançar un canvi de tarannà respecte en aquest tema i va afirmar que estaria obert al diàleg amb tots els sectors de la nostra societat. Després de tots aquests mesos d'exercici del poder pot haver arribat el moment de fer balanç al respecte.

Veim que en alguns camps s'ha produït un diàleg fluid amb les organitzacions socials, especialment amb les de caràcter econòmic. S'ha arribat a acords amb els sindicats més representatius en temes d'accés a l'interinatge, s'han assolit acords amb les organitzacions agràries, s'han realitzat campanyes conjuntes amb PIMEM, s'han mantingut un caramull de reunions amb les associacions empresarials per tractar el tema de l'ecotaxa... En alguns casos, l'allargament del diàleg i l'intent d'aconseguir consensos amplis ha arribat a fer la sensació de paralització de l'acció de govern en determinats àmbits, especialment els més conflictius. Però així i tot s'ha preferit escoltar les veus dels afectats i intentar convèncer-los, quan ha estat possible, o arribar a posicions intermèdies en altres casos. No cal dir que la legitimitat de les mesures que es prenen es veu reforçada per aquest consens, malgrat que ralentitzi la presa de decisions.

Caldria, emperò, ampliar la col·laboració amb altres entitats, sobretot amb aquelles que no tenen ànim de lucre i que són altament representatives dins el seu àmbit d'actuació. A les nostres illes, n'hi ha vàries d'aquestes, entre les quals caldria destacar, especialment, el GOB, l'OCB i ARCA. L'Executiu hauria de mantenir una relació privilegiada amb aquestes associacions, intentant escoltar les seves opinions qualificades dins uns fòrums de debat adequats. És preocupant que es posin les bases per intentar prescindir d'elles en determinats àmbits. La possibilitat que els Consells Insulars permetin la desaparició de les Comissions Insulars d'Urbanisme (CIU), on moralment toquen estar-hi representats del GOB i ARCA, o la no-inclusió de l'Obra Cultural Balear dins el Consorci per al foment de l'ús de la llengua catalana (COFUC), no van en la línia correcta.

És ver que els Consells Insulars poden decidir no suprimir la CIU, però també poden optar pel contrari i, llavors, quin serà el punt d'encontre entre l'administració i les organitzacions més representatives de l'ecologisme i la defensa del patrimoni illenc? És clar que l'OCB ha d'estar també dins el Consell Social de la Llengua Catalana, juntament amb altres organismes públics i privats, tal com defensa l'Executiu. Però la tasca que ha realitzat dins el camp de la normalització lingüística i el redreçament cultural del nostre poble és única, i si a això hi afegim la seva capacitat de mobilització, cal concloure que es mereix l'atorgament d'un estatus específic que permeti que les seves opinions no quedin diluïdes com una veu més de tantes. I aquest pot esser la seva admissió al si del COFUC.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris