muy nuboso
  • Màx: 23°
  • Mín: 15°
16°

Serra de Tramuntana: qüestió de principis

Seria una errada greu interpretar la pretensió del Govern en el sentit de declarar la totalitat de la Serra de Tramuntana com a Parc Natural, com una més de les nombroses sortides de botador d'aquest executiu erràtic i malavingut. I seria una errada perquè aquesta mesura no l'hem de situar en el capítol de política mediambiental, sinó que l'hem de veure com el que realment és: un atac directe als drets legítims dels propietaris, en nom d'un suposat bé comú. Insistesc: no estam parlant de conservació. Si fos així, aquest Govern acceptaria el fet que hi ha suficients terrenys i finques de titularitat pública a la Serra de Tramuntana, uns espais naturals adquirits en el seu moment "per cert, per part de governs del Partit Popular" amb vistes a la seva preservació. La utilització racional d'aquests terrenys i dels camins que els comuniquen, i la seva preservació, haurien d'esser la primera tasca d'un govern que s'autoproclama més proteccionista que ningú. Al mateix temps, si les seves intencions fossin sinceres, podrien cercar el consens "que el trobarien" amb el Partit Popular, en el sentit d'avançar cap a una educació mediambiental "no imposada, sinó pedagògica" i a una major sensibilitat en temes relacionats amb el nostre medi natural. En aquest punt ens hi podríem trobar tots. En canvi les dades avalen clarament la tesi que el Govern no pretén protegir, sinó directament confiscar. Anem per parts: les tretze finques de titularitat pública de la Serra de Tramuntana suposen 7.000 hectàrees de terreny, una extensió considerable si tenim en compte que hi ha un total d'11.000 hectàrees de sòl públic en el conjunt de les illes. Davant aquest fet, pretendre "com fa el director general de Biodiversitat, Josep Manuel Gómez" que la Serra de Tramuntana forma un únic espai físic que no permet la seva segregació, equival a plantejar el tema en termes d'ultimàtum, sense lloc per a la negociació. Un plantejament clarament radical, embolicat amb la falsa bandera de la utopia, a la qual tan aficionat és el president Antich quan maneja els interessos dels altres. El que s'amaga darrere aquesta suposada croada proteccionista és una falsa dicotomia naturalesa contra societat, que neix d'una visió messiànica de la realitat mallorquina, sense cap base real. La preservació de l'entorn natural de la Serra de Tramuntana no es pot fonamentar mai sobre la confiscació de drets individuals ni buits de contingut "encara que no s'atreveixen a dir-ho clarament" el principi de propietat privada, consagrat a la Constitució, i sense el qual el nostre model de societat perd tot el seu sentit. Perquè això és, en definitiva, el que pretén el projecte de llei que prepara el Govern: limitar l'activitat de tot tipus "agrícola, ramadera, caça..." de les finques de la Serra, en funció dels criteris inapel·lables dels futurs òrgans rectors del Parc. És a dir, substituir "per la via dels fets" la capacitat del propietari de decidir sobre allò que és seu, per una submissió a la voluntat arbitrària d'uns funcionaris, que podran fer i desfer a fora casa sense gairebé cap entrebanc legal. És evident que una proposta com aquesta mai no podrà esser acceptada pel Partit Popular, per una simple qüestió de principis. Mai no deixarem de defensar els drets dels propietaris de la Serra de Tramuntana i de qualsevol altre indret de la nostra comunitat on un Govern golafre posi els seus ulls confiscadors, sota l'excusa del bé comú. Per aquí no passarem. Aquest Govern ha de saber que no podrem assumir mai una vulneració de les llibertats individuals com la que s'amaga darrere una mesura com aquesta i que, davant ella, assumirem una actitud ferma, sempre des del respecte a la llei, per tal de defensar un escenari proteccionista que es faci des del consens i no al marge o per sobre dels drets legítims d'un col·lectiu de ciutadans.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris