cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
17°

Lluís Maria Xirinacs, ad exemplum

Gairebé res no convida, avui per avui, a parlar de l'idealisme i de la pedagogia com a fonaments ineludibles de l'acció política. Ofegats per l'ona uniformitzadora/globalitzadora que pretén privar-nos de tota capacitat de reacció intel·lectiva, adduir als valors ètico-ideològics que haurien de regir les actuacions dels governants esdevé un anacronisme molest: allò peremptori de valent és «l'administració» curosa de les bondats econòmiques dels temps que corren. I la resta?: coses sobreres. Més encara, si es tracta de projectes col·lectius potencialment desestabilitzadors de la pau estructural del sistema.

En parlar de la independència d'una nació sotmesa "i amb raó de més si aquesta submissió s'amaga amb una subtilesa molt pregona que ve de segles enrere, com és el cas", l'escepticisme i la ironia displicents van a lloure. Tanmateix, ja deixà dit Renan que «la ignorància i el propi error respecte del passat són a la base de la creació de qualsevol Estat».

Nogensmenys, la letargia no és una situació perenne de la qual no es pugui fugir de cap de les maneres. Per a treure, però, la ciutadania de la placidesa de l'ensopiment són imprescindibles les persones amb capacitat de provocar terratrèmols a les consciències individuals i col·lectives.

Lluís Maria Xirinacs, n'és una.
Poeta lúcid de la resistència activa/passiva, lluitador inesgotable per les llibertats durant la llarga nit del franquisme, protagonitzà fets com el d'instal·lar-se davant la Presó Model de Barcelona i reclamar l'amnistia dels presos polítics, Senador per la candidatura Entesa dels Catalans a les primeres eleccions democràtiques, votà en contra de l'aprovació de la Constitució a la sessió parlamentària del 31 d'octubre de 1978, i va fer palès així que aquell text no reconeixia el dret a l'autodeterminació de les nacions. Xirinacs té l'autoritat moral que només neix de la lleialtat insubornable a les idees i, ara, ha reprès el camí amb dos arguments irrefutblaes dins el cabàs: l'idealisme ètic i la raó democràtica. D'ençà l'1 de gener d'enguany, roman cada dia, de nou del matí a nou del vespre, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, seu de l'Ajuntament i del Palau de la Generalitat de Catalunya, per a reclamar la formació d'una «Assemblea dels Països Catalans», constituïda a partir de petits nuclis progressivament més grans "barris, ciutats, comarques, illes...", amb la finalitat de proclamar-ne la independència com a poble sobirà. No rebutja ni les institucions ni els partits polítics, però aspira que el poble parli per si mateix, sense intermediació de les instàncies dient-ne «oficials», fent, al cap i a la fi, que n'assumeixin el clam popular.

Així doncs, en llevar-se cada matí, Xirinacs sap la feina que l'espera: lluitar pel seu país de la manera que ha triat. Ara ja té una cadira per asseure-s'hi "sembla que proporcionada pel President de la Generalitat" i una tauleta amb plecs per a recollir signatures adhesives i una guardiola per subvenir l'escampada de la trama. Si el voleu visitar, és fàcil de reconèixer: els cabells i la barba grisos; el color bru de la intempèrie, al rostre; i als ulls, la fondària blava de la mar. Donau per segur que cantarà amb vosaltres La Balanguera.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris