cielo claro
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
18°

La Llei de Consells i el PP

Si Maria Antònia Munar, presidenta del Consell de Mallorca, d'UM, i impulsora de la Llei que li havia de permetre crear el primer Govern oficial de Mallorca, ha donat ordres, com les ha donades, als seus consellers per començar a actuar sense esperar que tal Llei es posi en marxa, vol dir això que té bona informació que coincideix amb el que gairebé tothom diu conèixer: que el PP, via Govern central, recorrerà davant el Tribunal Constitucional la Llei, si és aprovada pel Parlament, i que les probabilitats que l'alta instància la deixi en suspens són molt altes.

Al marge del fons de la qüestió el que és rellevant políticament és l'actitud dels conservadors respecte d'UM. Si el PP balear impulsàs o simplement aplaudís aquest recurs, estaria en la línia del que pareix confirmar-se, especialment després de les eleccions generals: que han decidit la fugida endavant, en vistes al 2003. És a dir, l'acceptació resignada de les directrius de Madrid que tan bé s'acomoden a l'estil Matas: res de ponts amb ningú, res de pactes, res d'acords polítics que no siguin la simple rendició sense condicions als seus interessos. Tot o res. És el pla estratègic dissenyat a Madrid: la «recuperació» del «seu» poder, que deuen considerar il·legítimament furtat pels «rojos», a Balears i Aragó. En la confiança que els resultats del 12-M augurin una nova època de gran domini conservador, el PP balear no tendria més remei, així, que tornar a optar per obtenir la majoria absoluta o continuar a l'oposició. Confiarien, per aconseguir-ho, en l'arrossegament de vot d'Aznar, la candidatura de Catalina Cirer a Palma, que els desastres conservaodrs a Menorca i a les Pitiüses no es repetissin i, si no hi ha més remei, en la candidatura de Matas, suspirant perquè no torni a provocar l'abstenció que el 13 de juny de l'any passat els suposà la pèrdua de la majoria absoluta. Arriscada i perillosíssima aposta, certament. Almanco per tres raons. Primera, perquè el fet de cercar una sentència del Constitucional contra la Llei de Consells, implica cremar els ponts amb UM. Aquesta formació, prou conegut és, no considera aquesta llei com una llei qualsevol. Si el PP la recorre i ho guanya, i d'aquí a tres anys no té majoria absoluta i necessita UM, què li donarà aleshores a canvi dels vots? O qualcun dels dos partits farà anques enrere? (cosa que tampoc no seria cap gran sorpresa). Segona raó, perquè el trencament amb UM, que no sembla conjuntural, comença a intranquil·litzar fort ferm a tots aquells que dins el partit conservador desitgen uns formes més autoctonitzades de fer política i, sobretot, no tan monolítiques perquè Matas no és Cañellas i, per tant, no és estrany que comencin a sovintejar els rumors sobre reunions per devers el pla de Mallorca entre gent del PP, despenjada de l'actual direcció, amb UM; la qual cosa no afavoreix gens ni mica l'objectiu de la majoria absoluta. I tercera raó, perquè convé recordar que el PP només va obtenir la majoria absoluta, tot sol, el 1995, el mateix any que per anar a les eleccions per primera vegada contra UM va perdre el Consell, i quatre anys més tard, insistint amb la mateixa estratègia, el resultat va ser quedar-se a l'oposició pertot arreu. Amb tots aquests antecedents i condicionants, l'aposta més que arriscada, pareix temerària.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris