algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 11°
11°

La salut com a mesura del desenvolupament social

«La salut és l'autèntic barem que marca el desenvolupament de la societat». Així és reflectit en el preàmbul de la carta dels Drets de la Salut, redactada pel Moviment Ciutadà, i l'esmentat postulat cobra més vigència encara en el Dia Mundial de la Salut, un dia que se celebra en un moment en què totes les institucions internacionals en matèria de salut alerten de l'aparició de noves malalties i d'altres que es donaven per desaparegudes, quan l'epidèmia de sida a l'Àfrica ja no només és que estigui ocasionant una mortaldat terrible, sinó que s'ha revelat com un dels més greus frens per al seu creixement econòmic i social, des del moment en què els recursos que haurien de destinar-se a l'educació i a la creació d'infraestructures es deriven al tractament dels malalts i a mesures de prevenció.

La salut és un dret fonamental que concerneix a la pròpia integritat física i psíquica dels ciutadans de qualsevol part del món, i com a tal, no pot estar a compte de vaivens econòmics ni d'interessos particulars. La seva conversió en una mercaderia més és un retrocés en el camí de les conquestes socials que els ciutadans no hem ni podem tolerar. No es pot consentir que la investigació estigui majoritariàment en mans d'empreses privades que dirigeixen la seva activitat al tractament de malalties rendibles, destinades a pacients que poden pagar els preus a què surten al mercat, o, fins i tot pitjor, que s'hagin trobat remeis per a malalties que són una plaga social però que són fora de l'abast de les persones dels països empobrits. Que s'establesquin les compensacions adequades a la investigació privada, però que els seus descobriments passin tot d'una a formar part del bagatge comú dels tractaments sanitaris a tot el món. Que una sola persona mori perquè no pot pagar el medicament que la curaria és una indignitat que qüestiona l'actual ordre mundial.

Entenguem, per tant, que les polítiques de salut han de ser públiques, universals i basar-se en criteris de solidaritat i igualtat entre les nacions i entre els ciutadans de cada país. No hi pot haver discriminació per matèria de residència geogràfica, sexe (és impossible oblidar la situació de milions de dones que en determinats països veuen disminuït el seu dret a l'assistència sanitària o als plans de prevenció) o pel seu nivell de renda.

Proposam, per tant, un compromís dels poders públics i dels agents socials implicats, tant institucions públiques o privades sense ànim de lucre com empreses privades, per estendre a tot el món els tractaments sanitaris, per humanitzar les nostres societats amb la implantació de polítiques sociosanitàries que generen nous drets referits a la salut, més enllà del pur tractament mèdic, incloent-hi xarxes socials de suport, vigilància i cura per a col·lectius de població diferenciats (majors, menors, mutilats per les guerres i conflictes ètnics). Apostam pels tractaments més humanitzats, menys acarnissats, pel respecte als pacients i les seves famílies, més d'acord amb la naturalesa humana, el medi ambient, la medicina natural i les possibilitats i noves expectatives de curació que ofereix.

No ha d'existir major compromís dels poders públics que el respecte i la salvaguarda de la vida humana. La salut n'és el fonament. Tots els esforços encaminats a la seva protecció i a assolir una major qualitat de vida són pocs per part de tots.

Federació d'associacions de veïns de Palma.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris