algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

La naturalitat del turisme

La secció de cartes al director de dissabte passat en publicava una de l'irredempt Miquel Trias en la qual ens posava de manifest el servilisme dels mallorquins cap al turisme. Una societat tan moderna com la nostra, la societat de la informació que alguns volen dir, té una bena als ulls quan es tracta de veure com de provincians som. Hom no té problemes a reconèixer el servilisme dels altres: els pagesos fins fa ben poc no posaven en qüestió un sistema social i econòmic que els sucava la medul·la. Si hi vivien bé en aquell món, si no es rebel·laven és perquè hi havia mecanismes de control ideològic que els feien veure que aquella societat tenia una certa harmonia: el senyor els protegia, els alimentava, potser una almoina, els beneïa... Una forma de vida fonamentada en el fet que el senyor sabia el que feia i que ho feia en bé de tothom.

Avui passa exactament el mateix. Ens han predicat des de tots els vents que la nostra dedicació al sector turístic ens enriqueix, ens proporciona feina, ens fa envejats, coneguts a tot Europa i que hem d'estar agraïts a tanta fortuna. I qui és aquesta mà benefactora que tant i tant es preocupa pel benestar de tothom? No saber-ho ofèn.

I és que una societat moderna i pretesament racional com la nostra no hauria d'admetre els mites, aquestes idees-llosa que no deixen lloc a la crítica, en les quals tothom s'hi identifica fins al punt de sentir-se una mica protagonista del relat. Almenys en els antics està justificat que fossin mentalment alienats perquè eren analfabets, no coneixien el món, no havien vist res més, no tenien temps per fer una altra cosa que no fos treballar. Però nosaltres, escolaritzats, universitaris, viatgers, laics, sexualment alliberats, experimentats, com pot ser que ens beguem, sense fer-nos gens de mala via, tot això de la riquesa, el turisme i la fortuna?

En definitiva, no hem deixat de ser els mateixos provincians que érem fa cent anys. Ens creiem lliures i desvetllats i, en canvi, vivim sota dominacions simbòliques, econòmiques i socials talment com els nostres vells. És tal la submissió turística que, com molt be posa en relleu Miquel Trias, la trobam del tot natural fins al punt d'haver-nos après de memòria la següent recitació: abans érem pobres i miserables i ara, en canvi i gràcies al turisme, cada pam de terra val una milionada, tot el dia rebem gent de totes les bandes del món i, a més, no plou i, en conseqüència, no hi ha bassiots que tant embruten els cotxes. Fixau-vos si ho és de poderós i natural aquest mite turístic que té fàcil trobar aliats pertot arreu. Ara tothom trobarà natural que els hotelers gestionin l'aeroport, el conseller Mesquida declara que si l'ecotaxa ha de ser contrària al que vol la població no l'aplicaran...

Precisament la naturalitat del turisme radica en la seva incontestabilitat, en la seva adaptació al territori fins al punt que sigui del tot inimaginable una Mallorca diferent a la que tenim. És aquesta pesada càrrega simbòlica, mediàtica, econòmica la que avui domina a Mallorca com altre temps dominaren els propietaris de terra i comerciants a l'hora i ningú, ningú, absolutament ningú no els feia el contrari.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris