algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

Federació d'Atletisme

Ja sabia jo que això no acabaria. Sembla que el meu escrit ha fet efecte i un dels «personatges» s'ha dignat a fer una contesta. He llegit el que posa i per un moment he pensat: «No val la pena respondre». Però, ja que parla de personatges de pel·lícula, li contest, Sr. Juan José Lozano Sianes, autoproclamat Secretari General de la F.A.I.B. i altres herbes "gran títol nobiliari, sí senyor". Per gràcia o per desgràcia, no vaig anar a veure la pel·lícula al·ludida, per tant no vaig poder sentir l'emoció que vostè m'atribueix. És una llàstima. Si per vostè sóc un prehistòric, ja em va bé. Que jo sàpiga, la prehistòria forma una part importantíssima de la història. Per tant, vostè amb el seu escrit reconeix que sóc part de la història de l'atletisme balear, li agradi o no. La història és la història i vostè amb aquest escrit no la canviarà.

Vostè sap molt bé que sóc Mateu Domínguez i no pas Marta Domínguez (de moment no tinc cap intenció de canviar-me de sexe) i evidentment, ara per ara, no sóc conegut dins el món de l'atletisme com a atleta, perquè ja fa més de nou anys que em vaig retirar de l'alta competició. Però, vostè sap molt bé, que aquí a casa meva, sóc més conegut que molts; almanco, molt més que vostè. Jo no m'he comparat ni vull que em comparin als mundialistes ni als internacionals actuals, però, ja que vostè es diu secretari general de la F.A.I.B., pot comprovar als arxius (si és que en tenen, perquè em sembla que ho perden tot) quina mena de currículum esportiu puc presentar com a atleta. Quant al tema de viure de la «comèdia» li puc dir que fa 20 anys vaig acabar la meva carrera universitària "sóc llicenciat en Ciències de l'Educació Física i l'Esport, I.N.E.F." i exercesc com a tal. (Tots els «comediants» creuen que tots els altres viuen de la «comèdia»). També sóc entrenador nacional d'Atletisme i com a tal i com a president del C.A. Palma els resultats del meus atletes ho diuen tot, sobre el meu currículum.

Vostè diu que ha treballat tres anys al meu costat. A què diu treballar, Sr. Lozano? Sí, vostè era el secretari del club; però encara ara estic esperant que posi al dia els llibres corresponents al seu càrrec i sobretot les actes, que si ho recorda bé, sempre les havia de fer jo, perquè vostè quasi mai apareixia per la seu del club, tan sols quan hi havia xandalls, camisetes, viatges o beques per repartir entre els atletes, de les quals vostè se n'ha beneficiat. No és veritat? I, qui feia la feina per aconseguir totes aquestes coses per al club? Aleshores, el prehistòric Mateu Domínguez. El títol de la meva pel·lícula no és «Memorial Mateo Domínguez» sinó «Cros Mateo Domínguez». Els memorials (sobretot en atletisme) els fan als morts. Jo, gràcies a Déu, encara som viu i amb moltes ganes de seguir fent la meva tasca per a l'atletisme balear, per molt que vostè vulgui que sigui «In memoriam».

Li faig saber que el protagonista de la pel·lícula no sóc jo, sinó tots els que hi participen com a atletes. Ells són els que gaudeixen de les camisetes commemoratives, dels trofeus, de les medalles i de les més de 250.000 ptes. que donam en metàl·lic per competir amb atletes de més qualitat (enguany he pagat el viatge i l'estada de 10 atletes de Catalunya i illes menors) i això és l'argument de la meva pel·lícula i no d'altra. Jo tan sols en vull ésser el director, no pas el protagonista principal. Les segones parts no sempre són dolentes; ho demostra el fet que ja he organitzat la novena edició i ja estem preparant la desena del meu cros i cada vegada amb més qualitat. Ja que l'argument i els protagonistes canvien. Li sap molt de greu, veritat? Vostè faci la seva feina; si és que en fa alguna, cosa que dubto molt, que jo faré la meva; que crec que tal com la faig no em quedaré sol amb el meu nebot (actualment entrenen amb jo més de 20 atletes). Vostè potser sí quedarà sol i segur que sense nebot. Les recaptacions del meu cros (subvencions de C.A.I.B. i I.M.E.) estan més que justificades on han d'estar justificades. Però les que vostès "F.A.I.B." fan, encara no les han justificat enlloc. Per acabar, Sr. Lozano i, ja que això va de pel·lícules, permeti que li doni el títol a la seva: «Babe, el cerdito valiente». Pel coratge que ha tingut. Seguesqui així, i l'Oscar del 2001 serà més disputat.

Mateu Domínguez Sánchez. Palma

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris