algo de nubes
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
15°

Conte

Idea per a un conte: tot allò que ha passat i que està passant a l'ex-Iugoslàvia, és ocasionat per la falta de puntualitat. Una col·lectiva i fulminant, flagel·ladora, absència de puntualitat es troba en l'origen de tota aquesta catàstrofe que fa anys emplena de ferides la malalta consciència europea, sens que hagi arribat l'hora del seu guariment. Tot un extens moment de la història s'ha esborrat, i en el forat que ha sorgit al seu lloc el nord i el sud es reprodueixen gairebé sense intervenció humana, o malgrat la voluntat d'algunes persones benintencionades; però la tragèdia ignora la geografia i tota una regió d'Europa "n'hi ha prou de donar un cop d'ull a qualsevol mapa per confirmar que no es tracta de cap altre continent, tot i que això no faria el relat menys desolador, ni més innecessàries les absoltes" començà fa anys a patir una escala temporal diferent, per a alguns amb retards de dies o d'hores, per a molts amb demores que els han dut decennis enrere. Aquest ha estat l'efecte que resumeix que de cop i volta les persones deixessin d'acudir a les seves cites, els alumnes a llurs escoles, els funcionaris als despatxos, els botiguers als seus negocis, els conductors d'autobusos als seus llocs de ruta, els amants a llurs llimbs, els cronistes a la seva plàcida i "vist el present" fictícia novetat de cada nou dia i de cada nou diari.

Potser sembla absurd. Ho sembla perquè ho és. Però res no hi farà aquesta altra poada d'absurditat en l'oceà creixent que n'és en aquest moment la història, com en molts del passat. Tot plegat fa d'aquesta absurda, inesperada i global imprecisió horària un símptoma de la veritable malaltia que és l'oblit. S'oblidaren cites i compromisos, s'oblidaren promeses perfectament vocalitzades i fetes amb paraules públiques, s'oblidaren hàbits i vicis, acostumades salutacions i intencionats silencis, s'oblidà la bona fe de la novetat i la possibilitat de la sorpresa, el propi temps i lloc, els llibres llegits i les salutacions repetides cada matí, els projectes per al futur i els noms dels amics. Si la memòria no s'hagués esborrat, la literatura i els diaris ens farien a tots igualment parençosos i mantindria els nostres somnis a l'abast de la mà, i els nostres malsons es veurien reduïts a ficcions en lloc de ganivetar-nos des de les portades i els titulars. Si no fos per aquesta malaltia, Sarajevo seria avui una ciutat turística, Susan Sontag miraria de cercar més exemples per al seu Contra la interpretació, Juan Goytisolo conservaria un resquitx d'esperança en occident, i els crítics francesos continuarien sense saber qui redimonis són Zeljko Simikc o d'altres joves promeses literàries balcàniques. Ningú no hauria gosat dir que el segle i les tragèdies que el mantindran viu no han acabat i ningú no hauria tingut un altre gran argument per imaginar que la història no es mou tant, ni a tanta velocitat, com sembla.

Alguna autoritat desconeguda i anònima, investida amb un poder sobre el calendari que ningú més no té, va dur tot un país a un altre temps, i els fragments n'escapen a diferents ritmes: alguns ja tornen a ser prop del present, d'altres s'han encallat en una nova vella edat bàrbara. Es fa difícil, per als qui vivim en un altre moment del calendari, assumir el que això significa, perquè pensar que si en lloc de moure'ns una hora envant o enrere dos pics a l'any ens moguessin de cop dos segles enrere és només una ficció inofensiva, com totes. Tot plegat amb el rerefons dels qui ens repeteixen que hem d'assolir el futur, fer més via, arribar a un temps que ningú no ha vist més que en somnis. De la mateixa manera que algunes persones amb depressió es veuen atacats per una distorsió temporal "tot és lent i pesat, tot és per sempre, res no viu ni creix en el futur", les malalties històriques veuen com el temps s'atura i els horaris dels trens ja no signifiquen res. Això no ho guareixen ni els parlaments d'escriptors ni el teatre sobre les runes ni els cascos blaus. L'amnèsia no cedeix als laments ni s'esgota, i els crits dels qui ens volen atreure cap a un futur que presenten captivador no fan més que agreujar-la. Les noves notícies ja no tenen cap poder davant el contagi. Fi del conte.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris