cielo claro
  • Màx: 19°
  • Mín: 15°
15°

Obres

Com una espècie de malson, vagis on vagis, caminis per on caminis, pertot arreu hi ha obres. Les Balears no semblen un país fet, sinó un país en construcció, i no en construcció espiritual, nacional o cultural, sinó en construcció material. I no m'estic referint a les edificacions privades que proliferen per tot l'Arxipèlag en aquesta mena de maremàgnum immobiliari que ens duu de cap, cap al deteriorament ambiental i paisatgístic i, en conseqüència, cap a la pèrdua de qualitat del nostre producte turístic. Ni estic pensant en la realització de grans infraestructures que puguin comportar greus molèsties per a la xarxa viària. No, el que sorgeix per qualsevol banda, són petites obres de dotació de serveis, d'embelliment, de millora del panorama urbà de les nostres ciutats i pobles. I en aquesta febre de síquies el premi extraordinari el té la capital, Palma és un autèntic infern de barreres grogues que conviden a una zigazaga constant del pobre vianant. El pla Mirall passarà a la història com l'operació política més desafortunada d'aquest final de segle; és l'exemple més clar que es pot trobar, d'allò que és una iniciativa feta en el pitjor moment i amb el pitjor resultat electoral. I el problema de fons és que les obres, en general, que es fan i es desfan, no són percebudes, la majoria de les vegades, com una autèntica millora, sinó com una nosa més a la vida del ciutadà, això si no suposen també una càrrega tributària més. De fet, una de les crítiques més comunes al nou Govern de Progrés és la manca de concreció pràctica dels grans projectes anunciats, o la manca d'afrontament de les infraestructures necessàries. El que s'anomena obra de govern, les realitzacions pràctiques d'un determinat executiu, és la millor targeta de presentació per un polític o polítics, i per un partit o partits, que han de sotmetre les seves polítiques a l'examen del poble cada cert temps. Tant és així, que aquestes actuacions solen ser el motor de la il·lusió que crea el projecte polític, és la personificació de la transformació de la realitat que hi ha sota de la ideologia. El Palau de Congressos, sense anar més enfora, podria ser un vaixell insígnia dels nous aires progressistes i nacionalistes. Ara bé, no hauríem d'oblidar les obres d'ús comú, que tot i no lluir tant, també han de ser fetes i capitalitzades pels nous responsables del nostre autogovern; en aquest sentit l'actuació en matèria de carreteres, i molt concretament els desdoblaments i les circumval·lacions, són qüestions que requereixen alguna cosa més que declaracions i discrepàncies. I en aquest sentit és bastant impresentable que bona part dels membres del govern, els més sensats, postulin un desdoblament de la carretera d'Inca fins a la rotonda de sa Pobla, i aquests mateixos tenguin previst construir una altra rotonda a l'encreuement d'aquesta via amb Campanet i Búger, previsió que no serà més que un altre problema per fer el necessari desdoblament. I no dic que no s'hagi de fer res, perquè la solució, encara que més cara, és el pas soterrat. En resum, és força incòmode que tots els carrers estiguin aixecats, seria desitjable que les administracions planificassin les seves actuacions intentant no aclaparar amb masses molèsties a l'administrat, un pot entendre que un carrer estigui tancat, però que ho estiguin deu d'un cop, no deixa de ser excessivament empipador. I en resum, seria bo que el govern actual executàs l'ampliació d'infraestructures inajornables d'acord amb el volum que han d'absorbir de demanda. Certament, són molt d'anys de criticar el desenvolupisme agressiu dels conservadors; tanmateix, ara no se fa oposició, i cal donar solucions concretes als problemes concrets. I molt de pics els plantejaments teòrics no arreglen aquests problemes concrets per això la política és l'art del possible, i no l'art del desitjable, de la ideologia o de la utopia, que hi han de formar part però no de manera monopolística.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris