algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

Sòtils i trespols, de vidre

La majoria absoluta d'Aznar s'estrenà, el dilluns 13, amb pluja, a Palma. No hi ha la més mínima relació entre els dos fenòmens excepte pel fet que cap del dos no va ser previst per ningú. Els fenòmens meteorològics i polítics s'assemblen molt, en aquest sentit: moltes vegades es deixen deduir a partir del que ha passat amb anterioritat i de l'escanneig del panorama amb el Meteosat o les enquestes, però de tant en tant l'imprevist apareix, i fa matx. Una calabruixa per aquí, 183 diputats d'Aznar per allà... Plourà? O si, o no. Ja ho veurem. Més o manco passa el mateix amb totes les anàlisis polítiques: podem saber què ha passat, no el que passarà. Tots la coneixíem, aquesta regla de la política: res no està determinat, tot depèn. Podem suposar, deduir, a partir del que coneixem, però mai no hi ha, afortunadament, la certesa sobre el que vendrà. Els resultats del 12 de març han tengut la virtut de situar-nos a tots davant aquesta realitat: a vegades l'imprevist es fa present. Quantes vegades hem sentit a dir, gairebé com a veritat absoluta, que Espanya és un país de centre-esquerra i que una hipotètica victòria de la dreta només seria conjuntural, un simple parèntesi? Idò jas parèntesi: vuit anys, com a mínim. Quantes vegades hem sentit a dir que Espanya és un país amb una llei electoral i amb una configuració sociopolítica que fan quasi impossible les majories absolutes i que les de González foren l'excepció? Idò des de les primeres eleccions constitucionals i fins a les pròximes eleccions generals (1979-2004), haurem tengut 15 anys amb majories absolutes i 10 sense...

Ara, aquestes setmanes, estam immersos en nous exercicis de suposicions sobre si cada un dels partits, i especialment els més grans (PP i PSIB-PSOE), ha tocat sòtil o trespol electoral i sobre si a partit d'ara la cosa s'anirà «resituant» o no. S'han pugut sentir opinions en tots els sentits. Però a tots convendria aprendre la lliçó del 12-M: tota situació és empitjorable o millorable, res no està escrit. En el PSIB-PSOE es tenia la certesa que a unes eleccions generals tenien ben segures algunes dotzenes de milers més de vots, provinents dels que a les autonòmiques queden a l'abstenció. No se'ls ha vist per enlloc. Encara n'hi ha, de socialistes, que asseguren que obtenir manco del 20 per cent a Balears a qualsevol tipus d'elecció és impossible: fins que passi. En el PP estaven deprimits perquè ja havien tocat sòtil i ara, després del 12-M, creuen que la majoria absoluta el 2003 està assegurada: que no es confiïn. En el PSM imaginaven que quan el PSIB-PSOE s'enfonsàs, ells serien el recanvi per al votant socialista decebut i es podrien posar les bases per superar-lo. Més o manco el mateix fenomen esperaven els d'EU que passàs, per llançar cap amunt el seu partit. Ni un ni altre han vist convertides en realitat les seves esperances. UM vivia de la il·lusió que a partir de tenir la presidència del Consell el 1995, es menjarien progressivament importants quotes de vot del PP: de moment, continuen esperant. En fi, que per sort res no és tan previsible com a vegades pensam. Sobretot en política, on els trespols i els sòtils són de vidre.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris