algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 14°
21°

La guerra de la independència

Per exemple: des d'aquest diari s'ha subratllat que el senyor Caules, director general de Joventut, ha fet, respecte de l'exconsellera Rosa Estaràs, un gran pas enrere en el camí de cap a una certa normalitat lingüística. Que l'exconsellera valldemossina tengués les coses més clares que el nou "ja no tan nou: els dies passen, els mesos també" director general podria semblar una paradoxa, però no té per què ser-ho: hi ha persones a la dreta que podrien donar lliçons a molta gent d'esquerra sobre els drets dels pobles, sobre els drets de les nacions sense estat, sobre els drets de les cultures a treure cap vers el futur. Tot plegat, no tendria més importància si no fos que encara no sabem quines raons han menat el senyor Caules a fer aquesta passa enrere. Crec, amb tota sinceritat, que no hi ha gens de mala fe en les crítiques que se li han dirigit per un detall molt més revelador del que el mateix senyor Caules "i els seus superiors jeràrquics" deu haver calculat. No se m'acut cap raó, cap bon argument per pensar que des d'aquest diari es vulgui fer la punyeta, per exemple, al senyor Caules. Una altra cosa és que tampoc se m'acut cap raó per la qual haguéssim de guardar silenci sobre un tipus d'actuació que es considera desencertada. Haver criticat, quan es va creure que hi havia raons per fer-ho, actuacions determinades del govern del PP, no implica estar en línia amb un govern de signe, diguem-ne, divergent. (Fa empegueir haver d'adduir perogrullades d'aquesta magnitud: a veure si serà cert allò que sol dir el psiquiatre Victorí Planells: que el sentit comú ha esdevengut subversiu). La negativa a donar explicacions a gests diguem-ne xocants revela una actitud no gens sana "i és menester recordar que l'equilibri inestable de l'invent no és el brou més indicat per fer aguiat de prepotència. La persistència en aquest hermetisme pueril ignor si és o no un dret, però hi ha tossuderies que poden esdevenir paràbola de molt més ampli abast "és clar: com tota paràbola. Mantenir la independència no ens hauria de dur a fer-ne una guerra, però sempre n'hi ha que de tot en volen fer un França-Espanya. Tot plegat, segurament allò que falta és aire, aire del carrer, fa falta airejar despatxos per evitar que la realitat virtual suplanti la de carn i os: per dir alguna cosa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris