algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 15°
15°

Quadern de viatge (XXXIII)

Dimarts, 28." Cada dematí pas per devora una barrera de ferro arran de la qual hi ha un ca menut de pèl color canyella, pit blanquinós i cua curta, la nissaga del qual hauríem de cercar en coits furtius per les cantonades del poble. Malgrat estar a lloure, guardant un trast on l'únic que pot guardar són dues pasteres de trèvol i una brullola d'estany amb el cul foradat, no lladra ni borda quan sent la remor del meu pas. Resta immòbil en la duresa del jaç de marès damunt l'escaló del porta. Em ressegueix amb la mirada i dins els seus ulls cristal·lins s'hi acumula tota la tristesa de la seva estirp i la soledat dels captius que esguarden la vida des de la reixes. Li xerr dolç i ni tan sols remena la cua. És un ca bord sense alegria que sap que cada dematí pas per davant ell per anar a la feina, em mira i es resigna. Dimecres, 29." Hi ha, en els humans, un ancestral desig de creença. Una necessitat vital d'aferrar-se a quelcom ignot i vessar-hi tota la fe, en una actitud que res té a veure amb la raó. Alguns s'hi aboquen amb la ceguerassa de les conviccions o de les supersticions i les sectes, però també algunes religions, se n'aprofiten. Condueixen els seus fidels a les pràctiques més absurdes, als rites més inversemblants, arribant a l'extrem d'anul·lar la voluntat i manipular la personalitat dels seus seguidors amb enganys i pèrfides mentides. Crec que l'home primer ha de creure en ell mateix abans de creure en els déus i que tot el mal que aquests li volen només és el mal que es vol a si mateix. Sovint intentam mestrejar la sort, però també dissort i, tanmateix, en ambdós casos els déus ens ignoren. Dujous, 30." Malgrat la set, les figueres poncellen. De llurs branques ermes brosten ulls d'una verdor intensa i els figons s'esmercen a fruitar figues de sucre. La terra és un miracle que la ciència no abasta del tot i la humanitat afolla.

Divendres, 31." Els qui avui són govern, ahir eren oposició i els qui avui són oposició, potser demà seran govern. En ambdós casos convé acceptar amb dignitat les seves funcions, car són les normes de democràcia i, a més, tant governar com fer oposició són circumstàncies necessàries per aconseguir l'equilibri del sistema i, alhora, enfortir-lo. Aquest govern té el temps comptat: una legislatura, de la qual quasibé ja ha passat una quarta part. Així, doncs, que res no el distregui de governar. Ha arribat l'hora de fer, d'esmerçar les energies en construir, car són les obres i els fets, i no les intencions, les conviccions o les actituds, el que necessita aquest país i els seus habitants. Que governi qui ha de governar i no ajorni per més temps les seves responsabilitats. Els polítics són, o haurien de ser, gent de pas, però cal que deixin la seva petjada i no només la seva intenció de petjar. Diumenge, 2." De bon matí m'he aturat a les parades del mercader de la plaça del Bestiar d'Inca. En una d'elles, espargits per sobre el trispol, llibres de totes les procedències, en general d'escàs valor literari. En un dels caramulls, però, dos llibres m'han proporcionat una especial satisfacció. D'una banda, El Beato Ramon Llull, de Francesc Sureda Blanes, una edició de 500 exemplars, numerats i signats per l'autor, publicada a Madrid l'any 1934 i de la qual som l'actual posseïdor del número 94. D'altra banda, L'Oeuvre Graphique Complète de Félicien Rops, editada a París l'any 1977 per Arthur Hubschmid. Tot i tractar-se d'una edició no gens acurada pel que fa a la impressió, podria afirmar que avui he tingut un dia de dos vermells.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris