algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 15°
22°

La incògnita Putin

Sens dubte és una qüestió de la màxima actualitat "i a nivell internacional" saber quina serà la política que realment emprendrà el nou president del país més extens del planeta, amb l'arsenal atòmic més nombrós després del nord-americà i que es troba immers encara, o més aviat empantanegat, en una demorada transició salvatge del socialisme comunista al capitalisme, transició de la qual sembla que sols n'ha tret partit una nova nomenclatura mafiosa encapçalada per personatges de la sinistra pinta de Boris Berezovsky, Vladimir Gusinsky, Vladimir Potanin i la fins ara considerada «la família» per antonomàsia, els parents més pròxims i els adlàters de l'expresident Boris Ieltsin. Sense oblidar que es calcula que una tercera part de la població, de 145 milions d'habitants, es troba per sota del llindar de la pobresa.

Perquè la realitat és que el que se sap del recentment elegit nou president, Vladimir Putin, pot donar suport tant als qui sospiten que tot seguirà més o manco igual, o tal vegada encara una mica pitjor, com als que es resisteixen a perdre l'esperança que Putin pugui finalment posar un poc d'ordre o, eventualment, revelar-se com el gran reformador que, sens dubte, desesperadament necessita Rússia. També és ver que difícilment la descomposició del país pot superar els nivells assolits en el darrer període del pallassot autoritari que ha resultat esser el «tsar» Ieltsin. Al cap i a la fi, Rússia no té res a guanyar d'una confrontació amb la Unió Europea i els EUA. De més a més, també sembla massa obvi que fretura de totes totes atreure la inversió estrangera per a la posada al dia de les seves infraestructures. I encara, bona part de la nova elit econòmica i financera russa "que hom pot considerar representada per l'anomenat Club 2015, un think tank que defensa la raonable idea que la responsabilitat bàsica del poder polític en aquests moments és establir unes clares regles de joc net en el mercat i d'imposar-les a tothom, no tolerant cap tipus de privilegis especials per a ningú", és perfectament conscient que les màfies i la corrupció són els majors impediments per al rellançament o el llançamment econòmic d'un país amb tants de recursos naturals. La qual cosa vol dir que la major part de l'empresariat i de la iniciativa privada recolzaria sens dubte Putin en el cas que aquest realment volgués enfrontar-se amb els que practiquen el joc brut tan sistemàticament i amb tant de profit fins ara.

El fet que Vladimir Putin provengui de la KBG i s'envaneixi d'haver-la servida durant 17 anys no resulta massa encoratjador, almanco per a les opinions públiques occidentals. Perquè el poble rus té un altre punt de vista i anhela sobretot un mínim d'ordre al carrer i en el cobrament de les nòmines, com també que es posi a ratlla segons quines autoritats perifèriques que, des de fa un cert temps, sembla que estan fent la guerra pel seu compte. Des d'aquest punt de vista, Putin té l'avantatge de ser un home jove, doctor en Dret per la universitat de Leningrad (avui Sant Petersburg), cinturó negre de judo, capaç de pilotar un avió de guerra, amb certa fama de bon administrador com a segon batle de Sant Petersburg i una reputació d'home dur que aconsegueix que es faci el que s'ha de fer.

Tanmateix, tot dependrà de quin rumb adopti realment. I hi ha massa preguntes encara per contestar. Amb quina base política realment compta? El suport de l'Exèrcit, de la burocràcia estatal i dels difusos serveis secrets poden bastar-li? En un país pràcticament sense partits polítics organitzats, sense cap tradició favorable, com pot consolidar-se la democràcia? I, sobretot, la pregunta del milió: quina serà la seva relació amb la corrupta oligarquia dels cinquanta supermilionaris mafiosos?

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris