cielo claro
  • Màx: 24°
  • Mín: 16°
16°

Empresaris de l'aeroport

Josep Melià Ques posava en evidència, en el seu article de dijous passat, el contrasentit polític més flagrant en què cauen els empresaris de Balears que volen fer-se, en part o totalment, amb la gestió dels aeroports illencs. Ells són així: el que els interessa no és que a Madrid hi hagi representació política autòctona de Balears que pugui assegurar una més aferrissada defensa dels interessos globals de les Illes, sinó entendre's amb qui governa a Madrid perquè afavoresqui els seus interessos particulars a Balears, encara que sigui a costa del benefici social de tots els balears. Sempre ha estat així, i no fa cara de canviar. Quan començà el boom turístic i de la construcció, podrien haver aprofitat les eines financeres insulars i crear, encara que fos sota la dictadura franquista, sistemes de col·laboració patronal que permetés intentar una sistematització o ordenació de facto del creixement que, a més d'assegurar el natural benefici particular, cercàs evitar en el possible els efectes negatius de tipus social o mediambiental d'aquest creixement o, com a mínim, fer com en altres llocs i preocupar-se'n, ni que fos testimonialment, de «retornar» a la societat una part dels enormes beneficis econòmics obtenguts, encara que fos a través d'algun tipus de mecenatge cultural. Però mai no va ser així. S'estimaren més, i cal dir que va ser una opció molt ben triada des del punt de les butxaques, cercar individualment tenir bones relacions amb el Banc Hipotecari i amb el Ministeri d'Informació i Turisme a Madrid, i cadascú a mirar pel seu compte corrent i res més. Aquests darrers anys ens diuen que el nostre empresariat de referència (la construcció i l'hoteleria) ha canviat. De veres? No es veu gaire, el canvi. Per ventura algun empresari, molt aïllat, però poca cosa més. El que es veu, en general, és que l'únic interès segueix essent l'engrossiment del compte corrent. No tan sols han pensat mai a crear un fons format per una mínima part dels seus beneficis per desfer una mica els desastres mediambientals o per ajudar a la cultura (més enllà de les botigues d'autocomplaença i relacions socials que són algunes fundacions), és que ni tan sols volen sentir a parlar de l'ecotaxa que no haurien de pagar ells, ni tan sols recaptar-la. Solidaritat amb el «país», aquests empresaris? Per favor...

I ara ens volen vendre que intentar accedir a la gestió dels aeroports és poc manco que una acció pel bé del «país». He, he, he... Ells, que han espremut les gallines, els ous, els recursos, el paisatge i no pocs humans fins a l'extenuació, ara invertiran milers de millons pel bé del «país»? Si aquesta mena de consorci es fes, hipotèticament, amb la gestió d'un dels tres aeroports, qualcú pot pensar que no actuassin cercant mantenir, o incrementar, els actuals beneficis que donen? Qualcú és tan ingenu com per pensar que per «raons de país» si la rendibilitat fos nul·la, o hi perdessin, mantendrien algun dels serveis que ara funcionen? La gestió seria, serà, exactament igual, indistintament de la nacionalitat de les empreses que la duguin a terme. Aquí els doblers no tenen cultura, llengua ni país. I sovint, ni vergonya. Si la gestió dels aeroports es privatitza, tant és d'on siguin els empresaris. El «país» no hi guanyarà res. Ajuda per guanyar més, demanen? Com deia Melià, que siguin conseqüents. Almanco ens evitaran la vergonya aliena.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris