cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

Apropiacions indegudes

Em deia un dia un amic parlant del tema de l'article d'avui que hi ha persones corruptes en totes les professions i que ell no creu que entre els polítics n'hi hagi més que entre altres col·lectius. De fet, aquests dies s'ha publicat la sentència que condemna un exbanquer a deu anys de presó per aquests motius.

Però, el que sí que és cert és que quan la corrupció afecta un gestor públic, se li dóna molta més difusió als mitjans de comunicació, possiblement perquè són molt més proclius a destapar els guirigalls, si en tenen l'oportunitat, els membres de l'oposició, que no, posem per cas, els empresaris de la competència quan es tracta del món dels negocis. Per a mi, a més a més, també hi ha un motiu ètic. I és que els polítics que ocupen càrrecs de responsabilitat no manegen els seus propis doblers ni els de la seva empresa, sinó els de tots els ciutadans i ciutadanes. Si a això hi afegim que han estat elegits democràticament, és a dir, que han aconseguit la confiança dels electors per dur a terme la seva tasca en nom de tots, forçat hem d'arribar a la conclusió que els seus actes il·legals seran molt més greus i tendran molta més transcendència informativa que els de qualsevol persona que actuï dins l'àmbit privat.

Per això, sempre que se'n té constància, la premsa denuncia els casos que coneix. La majoria de vegades, l'afectat nega els fets i es declara completament innocent. Aquesta setmana, emperò, s'ha produït una alteració en els rols, una nova posició respecte a les apropiacions indegudes per part dels polítics que m'ha cridat extraordinàriament l'atenció.

Resulta que el president d'una mancomunitat mallorquina ha emprat un vehicle de l'organisme i un dels seus treballadors per realitzar feines particulars seves. L'oposició, que se n'ha assabentat, no ha esperat gens per denunciar"ho, com sol esser habitual en aquests casos. La novetat s'ha produït en les declaracions de l'acusat. En lloc de negar"ho rotundament, seguint els cànons establerts, aquesta persona ha confirmat obertament la seva culpabilitat, però ho ha justificat dient que ell fa molta de feina per a l'institució i, per tant, es considera amb el dret de poder utilitzar la seva infraestructura en benefici propi.

La veritat és que cal treure's el capell davant la valentia d'aquest senyor. No s'amaga darrere la roca, com fan la majoria. Dóna la cara i manifesta obertament les seves idees que, vulguem o no, són compartides per molts d'altres corruptes, malgrat que ho neguin. Del que possiblement no s'ha adonat és que aquesta mentalitat seva no és compatible amb l'estat de dret ni amb l'exercici d'un càrrec polític dins una societat democràtica. Els béns públics són de tothom i no del gestor de torn. A més a més, els polítics són gairebé els únics treballadors que disposen de la facultat de posar"se els sous ells mateixos. Si troben que la feina que fan no està prou recompensada econòmicament, sempre tenen la via legal d'augmentar"se els honoraris. Després els electors ja diran la seva. Però sota cap concepte tenen el dret de manejar el que és de tothom com si es tractàs del patrimoni propi.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris