cielo claro
  • Màx: 23°
  • Mín: 16°
23°

Amb bones...

Per ventura són manies d'un servidor "a una certa edat hi som propensos", però és possible que en aquestes darreres setmanes s'hagi manifestat amb més virulència que de costum la culturalosi que afecta el cos místic dels mallorquins. La cartellera d'exposicions, per exemple, revela un esperit de competitivitat encara no detectat en les companyies aèries o les benzineres. Les programacions artístiques bullen com en una olla a pressió "som a punt d'inventar la màquina de vapor. Qui ho havia de dir, fa just quatre dies, quan, com tant ens agrada recordar a tots, les galeries privades eren gairebé els únics mostradors d'art. Ara, les institucions, les fundacions, les caixes han posat la quinta marxa i això no ho atura més que un sotrac econòmic de magnituds de crack, no desitjable en cap sentit, com entendria un nin d'uè. Què sol succeir quan una aital efervescència s'apodera d'una comunitat no avesada a aquest ritme? Que qui no està acostumat a anar a missa, en el portal s'agenolla, que és una forma de dir que mostra els canyissos. I vaja, si els mostram. Els espais expositius s'han convertit en forns crematoris que no en tenen mai a bastament, succionadors insadollables de cultura. Els pressupostos destinats a satisfer aquesta voracitat estan assolint fites històriques, la qual cosa ens hauria d'omplir de goig: diuen que un país és més culte com més gasta en cultura. Però ens agenollam al portal, si no al batiport. Era previsible que, amb tanta passió per la cultura, un Ajuntament del PP com el de Palma aprofitàs un río revuelto d'aquest cabal per encolomar-nos "si passa, passa" una mostra tan entranyable com la de Navarro Galcerán (casal Balaguer), perquè de vegades s'ha d'imposar el gust amb nocturnitat i traïdoria "no és el gust, m'hi jug un tallat, dels responsables de cultura, sinó del PP fagedocañí. En aquest riu tan desbaratat, hi trobareu exposicions que us deixaran sumits en gran perplexitat, com aquesta de catalans a Cuba, que comparteix cartell amb lo més plus de tot. Igual que al Solleric, on un magnífic Gittes cohabita amb realitats sota sospita i amb una inenarrable Lolita Timofeeva "Déu del cel... Hem superat l'eclecticisme i vivim en ple remolí de posteclecticisme: podrem assimilar-ho? Ben entès: sia tot dit amb la més inalterable cordialitat i bon rotlle.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris