algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 15°
20°

Espanya i el dilema dels progressistes

Darrerament he pogut llegir algunes reflexions sobre nacionalisme, federalisme i Estat plurinacional que m'han fet pensar que potser val la pena interrelacionar-les. Se'm va acudir quan un bon amic que té la paciència de llegir-me, comentant la meva afirmació sobre la incapacitat del PP d'acceptar la realitat plurinacional de l'Estat espanyol, em vadir: «Sí, però mira que el PSOE, ja em diràs!». Indiscutiblement, té raó. Però amb uns matisos que m'agradaria fer, no per defensar el PSOE, que no és la meva funció en aquesta espai, sinó per ajudar a objectivar, és a dir, a tractar les coses tal com són, independentment de l'observador, una qüestió que hauria d'esser objecte d'un diàleg franc i lleial entre les forces progressistes que, com a simple ciutadà d'aquest país, me sembla necessari. I el primer matís que s'ha de fer és que, en tot cas, el PSOE sempre ha demostrat esser infinitament més capaç d'entendre el problema d'Espanya que la dreta espanyola, si bé amb grans altibaixos, típics de qui té por del seu propi coratge. Recordem que en el Congrés de desembre de 1976 el PSOE va adoptar una resolució en defensa del dret d'autodeterminació de tots els pobles d'Espanya i anunciant la seva intenció que es recollís aquest dret a la Constitució. Com era de témer, o d'esperar, segons el punt de vista de cada observador, això no va esser possible. I els esdeveniments posteriors, des del 23-F, passant per la necessitat d'aparèixer, des del Govern de l'Estat, com el dolent de la pel·lícula que havia de refrenar els ímpetus nacionalistes perifèrics, excessius sempre per als nostàlgics de l'imperi, fins a la «traïció» dels nacionalismes català i basc (estic segur que aquesta és la interpretació subconscient que fan del seu pacte amb el PP els dirigents socialistes), han fet tòrcer la línia del desplegament del pensament del PSOE sobre aquest tema. Certament, dins el PSOE hi ha actituds nacionalistes espanyolistes tan absurdes com la del batle d'A Coruña Paco Vázquez. Però també ha estat possible dins el PSOE defensar una visió totalment diferent d'Espanya, que explica que es puguin concertar a nivell autonòmic pactes com del PSIB a Balears i el del PSC a Catalunya. Com també és cert que són socialistes els únics que han fet propostes d'estructura de l'Estat plurinacional que és Espanya, capaces de resoldre la qüestió definitivament. Propostes federalistes que no sols van guanyant terreny, lentament, això sí, dins el PSOE, sinó que també són ja defensades per partits i persones que no fa massa les rebutjaven obertament. I aquesta és la realitat objectiva dels fets, que al meu entendre hauria d'obligar tothom que vol avançar en aquesta línia a plantejar-se si el que convé és considerar el PSOE com l'enemic a batre (recordem que a la precampanya electoral passada Pere Sampol va dir que era indiferent que el Govern que sortís de les eleccions de dia 12 fos del PP o del PSOE i que els socialistes espanyols, gràcies als quals ell és Vicepresident del Govern que presideix Francesc Antich, del PSIB, eren l'Espanya canyí més genuïna), o si el que convé és manifestar respecte i suport per la línia federalista dins el PSOE, contribuint així a reforçar-la. Ja sé que en campanya electoral es diuen molts de dois, sobretot quan es té por de perdre vots, com era el cas evident de Pere Sampol, i de Joaquín Almunia quan va pixar fora de test amb les seves opinions sobre la política lingüística a Catalunya. però ara les eleccions han passat, i és hora de posar-se en feina.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris