algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 15°
18°

El duel

L'escàndol motivat pel presumpte desviament d'un correu electrònic socialista al despatx de Jaume Matas durant la legislatura passada, pot tenir conseqüències imprevisibles. Ara per ara, els conservadors se senten força ofesos amb la gent del Pacte de Progrés, perquè consideren que aquests, donant publicitat a l'espionatge de què han estat objecte, acaben de rompre les regles del joc polític. Un acte de picardia d'uns, es compensa amb un acte de picardia dels altres. «En conclusió "va dir Jaume Font, en una roda de premsa" si jo et prenc una sobrassada de la perxa i em descobreixes, tu m'agafes una peça de formatge del rebost, i no tenguis por que jo faré els ulls grossos». Va beure dos tassons d'aigua, Font, conscient que impartia una lliçó magistral de maquiavel·lisme casolà. Prosseguí: «Mai no acudesquis a la Guàrdia Civil per a denunciar el furt d'una sobrassada, si no vols ésser considerat un polític de pa amb fonteta». Únicament un periodista "suposadament alineat en l'òrbita, cada vegada més difusa, de l'esquerranisme ètic" va gosar objectar qüestions morals al seu plantejament. Font va ésser taxatiu en la resposta. «Me cago en dena! "exclamà" o la política és finezza o és un bunyol». Certament, quan el llenguatge polític perd la subtilesa, comencen a xiular les pedrades. Ara mateix, la denúncia de Misericòrdia Ramon, i les acusacions d'espionatge fetes per Francesc Antich contra Jaume Matas, han fet que sigui inviable qualsevol solució parlamentària al cas Bitel. Aleshores s'entra en una espiral de violència dialèctica. Joan Flaquer ha deixat ben clar que Jaume Matas ha estat difamat i que, en conseqüència, el president del govern li deu una explicació satisfactòria. I en comptes de disculpar-se, Antich s'ha refermat en les seves acusacions. Els litigis de l'honor són molt arriscats, perquè comencen amb el llançament del guant i poden acabar amb un trau a la pell. Considerant que Antich no té voluntat de retractar-se, Flaquer va fer saber a Matas que no tenia altre remei que enviar-li els padrins. «I a qui hem de batiar?, va demanar-li aquest, que com a bon mossó desconeix que les taques de l'honor es renten amb sang. De fet, en assabentar-se d'allò a què s'exposa si participa en un duel, Matas argumentà que ja som a Pasqua i que havia d'acompanyar la teta a comprar la confitura per als rubiols. Tanmateix Aznar ja havia estat assabentat de l'envit que preparava Flaquer, i no li deixà a Matas cap opció de tornar enrere. «Coño, Jaime "li va dir per telèfon" no esperaba menos de ti». I a continuació va pronunciar frases tan ben dites "«Hay que defender el honor con gallardía», «hay que acallar la hez con el acero»" que l'expresident balear no el va voler decebre. «Saps què, Kosemari? "li va explicar" demanaré s'espasa a sa filla d'en Sion Delmonte, que de ninó m'ensenyava a jugar a serra mamerra». L'encoratjà Aznar. «Muy bien, Jaime. Y ya sabes: un, dos, tres, estocada! Un, dos, tres, estocada!». «Hala idò "va proposar-li Jaume Font, que havia seguit la conversa" podem berenar a Can Maganet i demanes un plat d'olives i un palillo». I així ho feren "Un, dos, tres, oliva! Un, dos, tres, oliva!" de manera que en agafar l'espasa ja la manejava amb força desembaràs. Els seus se'n feien creus. «Sembla en Machaquito», va sentenciar Nofre Plomer, amb l'autoritat que li confereix en qüestions d'espasa el fet de fer cada any unes matances de pinyol vermell. «Vivan los hombres!» "exclamà, enrojolada, Mabel Cabrer". «Nuestro Jaime es más gallardo que Putin en Chechenia». L'executiva del Pepé va acordar que avui, a primera hora, Matas tocaria les baules del Consolat de la Mar, disposat a fer que Antich s'entravessàs l'ensaïmada ensucrada dels diumenges. A més a més, l'ala calvianera "el notari Herranz" i la més culta "Piña Homs", consideraven que la publicitat del duel contribuiria a posar de moda una manera força atractiva d'ésser espanyol. Això no obstant, uns comptes fa l'ase i altres el traginer, i ja puc avançar que el combat no s'ha pogut dur a terme. La culpa ha estat del propi Matas, que no ha sabut contenir la impaciència. D'altra banda l'havien encoratjat tant: «nim Jaume, que piques més fort que una abella!», «Ah Jaume, que et podràs guanyar la vida posant injeccions!». En fi... A trenc d'alba, Matas ja era al passeig d'en Sagrera, i per fer temps encalçava un moix amb l'espasa desembeinada. I tot ha succeït en un batre d'ulls. «El honor es patrimonio del alma/ y el alma sólo es de Dios», ha recitat Matas, quan era a punt d'entrar a matar. «Miau!», ha respost l'animaló, arraulit rere una datilera. «Veiam Calderón "ha comentat una veu desconeguda", primer bufaràs i llavors ja veurem on et trobam una màrfega». I aleshores la possibilitat del duel se n'ha anat en orris. En girar-se cap a qui li parlava, Matas s'ha trobat amb un guàrdia que somreia. Ara mateix encara no sé si l'han sotmès a totes les proves d'alcoholèmia previstes en el reglament d'ordre públic.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris