algo de nubes
  • Màx: 21°
  • Mín: 15°
19°

Substitució lingüística?

Un, ja fa uns quants anys que va deixar de ser jove per la llengua, però, potser per una malcurada síndrome de Peter Pan, hi manté una més que fluïda relació amb els joves per la llengua actuals. Una de les activitats que fa la plataforma Joves de Mallorca per la Llengua és la d'anar a fer xerrades i reunions als centres d'ensenyament. Allò que al meu temps anomenavem anar a predicar. Els i les joves que actualment dediquen part del seu temps a anar a parlar amb la gent dels instituts de tot Mallorca, m'expliquen que han notat un augment considerable del percentatge de joves castellanoparlants (o millor dit, d'al·lots i al·lotes que tenen com a primera llengua, l'espanyol). No dispòs de dades, però sí d'experiències que parlen molt clar sobre el diagnòstic de l'estat de la nostra llengua en la franja d'edat més jove de la població mallorquina. Allò que m'expliquen els predicadors actuals, contrasta molt amb els anys que hi anava jo. On els mallorquins, els de parla catalana, eren clarament majoritaris. I no fa tant d'això. La constatació que fan els Joves per la Llengua és que estam vivint un intens procés de substitució demogràfica (i al mateix temps lingüística), que situa la llengua pròpia de Mallorca, la llengua catalana, en un estat d'emergència i que per tant necessita mesures urgents, provinents de tots els àmbits de la societat.

El mallorquí viu un procés de minorització a la seva pròpia terra. Els fills o néts dels immigrants espanyols que arribaren a Mallorca als anys seixanta, setanta i vuitanta, no s'han integrat lingüísticament a la terra que els va veure néixer. I la veritat és que, per les experiències que he viscut, puc dir que la immensa majoria d'aquests joves, no són bel·ligerants amb la llengua catalana. Simplement la veuen com una assignatura.

Milers de joves nascuts a Mallorca són incapaços de mantenir una conversa en la llengua pròpia d'aquesta terra. Aquest és el fruit de la política lingüística duita a terme durant els anys noranta a les Illes Balears. Aquest és el resultat del deixar fer, que sempre hem dit que era igual a deixar morir, que va regnar la política cultural i lingüística dels governs conservadors que han ostentat el poder a aquesta terra durant tants d'anys. És veritat que partien d'una situació gens fàcil "i gens normal" però també és veritat que es feren els sords davant les denúncies de gent que era considerada radical i fins i tot contraproduent. Idò ara ja tenen els resultats davant els seus ulls: fracàs absolut i sense pal·liatius de les polítiques tebes de normalització lingüística.

Ara cal que els polítics que actualment són al Govern posin fil a l'agulla i posin en marxa polítiques actives de recuperació de la llengua catalana, sobretot en tots aquells àmbits que afecten directament o indirecta els joves. Cal que tota aquesta nova generació de mallorquins, molts dels quals no parlen mai en malloquí, se sentin convidats a participar d'aquesta gran tasca que és la recuperació total de la llengua pròpia de Mallorca i construir entre tots una Mallorca tot el diversa que faci falta, però amb una sola comunitat unida per la seva llengua. I per aconseguir això, ara ja no basta només amb el ferm compromís de les institucions. La situació ens exigeix un plus de compromís a tots els ciutadans. Des de la ciutadania, des de la societat civil, cal donar un nou i renovat impuls a la llengua catalana, per aconseguir que recuperi el paper de preeminència que li correspon.

L'Acampallengua de dia 8 i 9 d'abril a Alcúdia serà una bona passa.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris